Diu el comunicat fet públic després de la reunió celebrada al palau de la Moncloa entre el govern de Pedro Sánchez i Ciutadans que la trobada ha transcorregut "en un clima de cordialitat" i que les dues parts s'han compromès a "continuar mantenint un diàleg constructiu" com fins ara. Poc més s'hi pot afegir després que la formació d'Inés Arrimadas hagi decidit fer de crossa del govern socialista i esmenar l'estratègia d'Albert Rivera: Cs vol rendibilitzar els seus escassos, però decisius, diputats, i Pedro Sánchez no té cap mania, pensant, segurament, que li ocasionen menys problemes aquests vots a l'hora d'explicar-los a Madrid que els 13 d'Esquerra Republicana.

Ja vaig explicar en plena investidura de Sánchez, fa ara mig any, que el llavors candidat a la reelecció tenia molt clar el seu guió: volia una majoria d'investidura, no una majoria per governar. Tot això, conscient com era, que una vegada retingués el càrrec de president del govern seria impossible que es conformés una majoria parlamentària per fer-lo caure, com li va passar a Mariano Rajoy. Va obtenir els vots per a la investidura i des d'aleshores, el que menys se'n pot dir és que ha estat insensible amb les necessitats d'aquells que el van votar. La pandèmia de la covid-19 i la crisi econòmica han tingut un efecte accelerat al tauler d'aliances de Sánchez i així s'evidencia en l'ordre de prelació de trobades a celebrar en la Moncloa.

No és una cosa menor el protocol en la política ja que és la màxima expressió de per on van les coordenades del poder i la influència de cada un. Sánchez ha ensenyat les seves cartes perquè no hi hagi dubtes i entre triar reunir l'anomenada taula de diàleg entre el govern espanyol i el català o reunir-se amb Ciutadans ha escollit la segona opció. No ha de ser casualitat que a Moncloa mai no hi hagi temps per abordar el conflicte català i sempre hi hagi una excusa per demorar una reunió, no contestar les cartes del president Torra o senzillament no agafar-li el telèfon. És possible que sí que se celebri aquesta reunió ja que l'incompliment és tan flagrant i escandalós que amb un escenari electoral no gaire allunyat en el temps, una estratègia així no ajudaria. Però si en la primera només hi va haver fum, en aquesta segona cita hi haurà més del mateix. Més ben condimentat, potser, però poca cosa més.

Entre altres coses, perquè tampoc no falta tant perquè Europa agafi la carpeta espanyola i comenci a plantejar retallades desagradables que seran de difícil digestió per a Podemos. La portada del diari El País d'aquest divendres ja parlava de durs controls a Espanya pels ajuts de la UE després de setmanes de jugar amb la idea que els diners arribarien a Madrid sense cap control i en culpava el PP europeu. Veurem com acaba tot plegat. Però caldria anar interioritzant que els diners d'Europa arribaran tard i de manera condicionada. No serà per tirar coets i els dircoms de la Moncloa ja trobaran la paraula per explicar que no ha estat un rescat. Però la realitat acaba sempre sent molt tossuda i l'informe de l'OCDE deixa poc marge per pensar altres coses. I quan això arribi, només Arrimadas podrà ser allà coent-se a foc lent.