Quan a partir de principis de la propera setmana la presidenta del Parlament, Laura Borràs, iniciï la ronda de consultes per proposar un candidat a la presidència de la Generalitat, en una primera sessió d'investidura que s'ha de celebrar abans del divendres 26, és més que probable que constati que no n'hi ha cap que pugui sortir escollit. El complicat mapa dels comicis de febrer passat necessita més temps per madurar del que des de fora sembla raonable i encara no ha aconseguit sortir del forn l'acord sobre quin serà el full de ruta dels partits independentistes en aquesta legislatura, amb tres grans esculls: com es coordina tot el que es farà en els propers quatre anys, la incorporació o no d'un calendari per a un nou referèndum i el paper del Consell de la República.

El candidat independentista fruit dels resultats del passat 14 de febrer, Pere Aragonès, no ha tancat un acord amb Junts i la CUP que li asseguri els 68 vots en primera votació o l'abstenció dels anticapitalistes en la segona votació, en la qual només cal majoria simple. El candidat unionista, Salvador Illa, no pot assolir cap acord que li permeti sortir escollit ni en primera, ni en segona votació, ja que tindrà sempre 74 vots en contra —ERC, Junts i CUP— i només podria arribar a 61 si sumés, a part dels comuns, Cs, PP i Vox. Però ni amb tots ells tindria el camí lliure.

En mans de la presidenta quedarà la decisió de si proposar Illa —que mai no sumarà—, Aragonès —que ara encara no suma— o agafar una drecera legal, que ja es va fer servir anteriorment quan no es va assolir un consens per substituir l'inhabilitat Quim Torra i es va recórrer a un acte equivalent —un ple sense candidat—, que activi el rellotge de dos mesos abans que es produeixi la dissolució automàtica i la convocatòria de noves eleccions. Tenint en compte que l'última fórmula respon a una situació excepcional, com és la inhabilitació d'un president pel Tribunal Suprem, la lògica porta a pensar que recórrer a aquesta excepcionalitat no hauria de convertir-se en el guió habitual i que seria millor un candidat o candidata a la investidura.

Encara que la política catalana ens ha donat nombroses mostres de canvis de rasants imprevistos, tot apunta que ens hem d'anar preparant per a un calendari molt més lent que l'imaginat el 14 de febrer. I, en conseqüència, descartar una investidura efectiva d'un president aquesta setmana i donar pas al nou termini de dos mesos abans de la convocatòria automàtica d'eleccions. Estem parlant llavors de negociacions molt més llargues, fins a gairebé finals de maig. No sé si s'esgotarà aquest termini, però sí que tot apunta que cal tenir a sobre de la taula aquest calendari, a menys que a la presó de Lledoners Oriol Junqueras (ERC) i Jordi Sànchez (Junts) facin l'accelerada que les negociacions avui necessiten.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Testosterona
Opinió Testosterona Joan J. Queralt