Ja m'agradaria haver-me equivocat en el meu vaticini d'ahir però, amb matisos, la trobada entre Pedro Sánchez i Quim Torra ha donat de si el que estava previst al guió: una posada en escena d'una mesurada imatge dialogant per part del president del govern espanyol, fugint de compromisos que tinguin a veure amb l'agenda independentista, i un president de la Generalitat fent esquivades i més esquivades per no quedar atrapat al llenguatge autonomista del seu convidat. Com sigui que Sánchez ja rebrà avui les bufetades i el menyspreu de la dreta política i mediàtica a través de les portades dels diaris de Madrid, un efecte de la virulència desencadenada contra el seu govern de coalició i el suport d'Esquerra a la investidura, es pot destacar que el president espanyol ha teixit amb habilitat una àmplia agenda de trobades el dia i mig que passarà a Barcelona. Així, la seva cita amb Torra queda molt subsumida dins de reunions amb altres actors polítics, socials i sindicals totalment identificats amb la seva política.

Per si no n'hi hagués prou, el primer gol del relat mediàtic el va marcar la Moncloa divulgant a l'inici de la reunió en el Palau un document amb les 44 propostes de Sánchez a Torra amb un títol tan poc atractiu com "Documento abierto de agenda para el reencuentro"; i, el segon, en comparèixer primer en la roda de premsa Sánchez, al terme de la reunió amb Torra, i fixar el frame de la trobada. La Generalitat només va poder compensar els dos gols rebuts amb una imatge molt preparada en rebre el president català l'espanyol a uns metres de la façana del Palau. Prou com perquè ambdós polítics se saludessin sota la pancarta que presideix la balconada de la institució i que resa "Llibertat d'opinió i d'expressió".

A falta de notícies substancials de la reunió a la Generalitat, la notícia del dia és, sens dubte, que la junta de tractament de la presó de Lledoners ha decidit atorgar a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez un permís, partint de l'article 100.2 del Reglament Penitenciari. En conseqüència, Cuixart sortirà 9,5 hores al dia durant els cinc feiners de la setmana per anar a treballar i Sánchez tres dies a la setmana, 11 hores cada dia. No és cap privilegi i hi ha centenars de presos que, complert el termini d'un quart, de la condemna a presó, l'obtenen. També hi va accedir Iñaki Urdangarin, que surt cada dia per realitzar tasques de voluntariat. És un petit primer pas, no és l'amnistia necessària per un judici i una sentència injusta que cal reivindicar cada dia des de les institucions, des del Parlament, des dels partits, des de les entitats i des del carrer.

Caldrà veure què fa el fiscal i si ho recorre -aposto que sí- i no deixarà de ser irònic que la nova fiscal general de l'Estat, l'exministra de Justícia Dolores Delgado, que ha estat col·locava per rebaixar la judicialització de la política catalana hagi de bregar amb la situació. Això, després que Sánchez es vantés del seu control de la Fiscalia. Aquí també es podrà veure si el canvi és tan sols cosmètic o va més enllà i es pot pensar en un horitzó de negociació.