Després d'una jornada informativament caòtica i d'haver aconseguit revoltar com mai els seus socis de govern, els partits de l'oposició, les autonomies, i de posar en risc seriós la pròrroga de l'estat d'alarma que ha d'aprovar el Congrés dels Diputats, Pedro Sánchez i el seu ministre de sanitat, Salvador Illa, van corregir cap a les 20 hores l'última idea de bomber que l'Executiu espanyol havia anunciat al matí: els nens menors de 14 anys només podrien sortir de casa acompanyats dels seus pares per anar a comprar el supermercat, al banc o a les farmàcies.

No cal ser una fura per concloure que el govern espanyol havia pres la pitjor decisió possible ja que es permetia als nens anar a centres tancats on les possibilitats de contaminació són molt més altes i, en canvi, se'ls prohibien els passejos a prop de casa i a l'aire lliure. Enviar als nens allà on expressament l'OMS ha assenyalat que era millor evitar de fer-ho en ésser possibles focus de contagi era de tal ridiculesa que només hagués pogut ser superada, per exemple, permetent-se'ls l'entrada en hospitals. Els treballadors de tots aquests centres comercials i d'atenció als ciutadans que estan en primera línia de lluita contra la pandèmia amb gran sacrifici personal i, en condicions, moltes vegades, més que precàries, no es mereixien aquest disbarat de l'executiu espanyol.

Hi ha una obsessió gairebé malaltissa per part del govern espanyol per distanciar-se el màxim possible de les decisions que adopta el govern català. N'hi ha prou que des de Barcelona es faci una proposta per defensar just la contrària i en aquest cas concret hi ha molt d'això, pensant que el rèdit polític pot vèncer sempre les decisions dels tècnics que l'única cosa que fan és posar la seva experiència al servei dels governs. És cert que la Generalitat té la seva pròpia proposta de desconfinament que serà, com totes les coses, opinable i discutible. De fet, per exemple, en un dels esborranys de l'equip que capitaneja Oriol Mitjà va arribar a aparèixer diumenge l'opció d'un passaport d'immunitat (vinculat a un certificat digital) que va arribar a fer seu l'equip del president Torra i que, amb el pas de les hores, el típex va acabar esborrant.

Però n'hi havia altres de perfectament vàlides com les franges horàries per als passejos dels nens i els desconfinaments territorials que estaven molt més treballades que la permanent improvisació del govern espanyol. I quan no hi ha improvisació hi ha comandament únic ja que qualsevol excusa és bona perquè el govern català no tingui cap marge per dur a terme una política pròpia. Tant és així que la territorialització del desconfinament es decidirà a Madrid perquè no siguin Catalunya o el País Basc qui al final apliquin les mesures decidides als seus propis ciutadans. Potser caldrà començar a dir que el PP no s'hagués atrevit a més. En tot cas, al mateix.