La filtració de l'agència Europa Press que el Tribunal Constitucional hauria establert una estratègia perquè els recursos dels presos polítics quedessin adormits als calaixos per evitar que arribessin al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg abans de la sentència del Tribunal Suprem, va desencadenar aquest diumenge una autèntica onada de protestes del món del dret i, òbviament, de lletrats que havien portat la defensa. No han estat ni un, ni mitja dotzena de recursos, sinó fins a mig centenar de recursos d'empara davant del TC. Una situació que, per exemple, Andreu Van den Eynde, l'advocat d'Oriol Junqueras, ha qualificat de molt greu i s'ha lamentat que així s'entén que el seu client veiés com el TC tardava dos anys a decidir el recurs contra la presó provisional fins a fer-lo inefectiu.
El Tribunal Constitucional no pot guardar silenci davant de la publicació d'una notícia tan escandalosa. Una cosa és que el que tots vèiem i fins i tot podíem arribar a sospitar i una altra de molt diferent que, com diu Joaquín Urias, un òrgan juridiscional pugui establir una estratègia per impedir la internacionalització del judici del Suprem. Per al nostre col·laborador Joan Queralt, les dilacions del Constitucional saltaven a la vista, i el mecanisme ad hoc farà que l'estat de dret a Espanya adquireixi caires fantasmagòrics. Podríem seguir, ja que són molts més els professionals del dret que no han guardat silenci.
La represa de la setmana parlamentària ha de ser aprofitada pels partits independentistes per provar d'arribar fins al fons de la notícia. A les dues cambres hi ha com a comissió permanent legislativa la Comissió Constitucional. El Govern també hauria de demanar explicacions al TC ja que la injustícia hauria estat clamorosa i la indefensió dels presos polítics, manifesta.