La visita del rei Felip VI a Catalunya i les importants protestes que s'han produït tant a nivell institucional com al carrer ha restat importància a una notícia que, en condicions normals, hagués adquirit encara més visibilitat: les pressions del Ministeri d'Afers Estrangers per rellevar el cònsol honorari de Finlàndia, Albert Ginjaume. Encara que cap portaveu del Ministeri no ha parlat del tema, les pressions tenen a veure amb un dinar celebrat fa unes setmanes en el qual Ginjaume, en la seva condició de secretari general del cos consular a Catalunya, va convidar al dinar mensual que celebren els diplomàtics la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa.

No consta que l'acte fos especialment crispat ni que l'acte tingués tints de proselitisme de la causa independentista que, d'altra banda, tampoc no seria raó per a la mesura disciplinària. La cita es va centrar bàsicament en temes de cooperació municipal i només al final es va abordar la situació política a Catalunya. Ho vam dir fa unes dates: el retrocés de les llibertats comença a ser preocupant quan es violenten drets fonamentals. Si la paraula negociació fa temps que va decaure, després es va passar a prohibir parlar de diàleg i s'ha acabat prohibint la llibertat d'expressió. L'objectiu declarat per part del Govern espanyol d'apagar com més altaveus pugui de qualsevol alt càrrec independentista xoca de vegades amb situacions tan estrafolàries com la viscuda per Ginjaume.

D'altra banda, no deixa de sorprendre la facilitat amb què s'aconsegueixen certs objectius. És cert que l'exministre d'Afers Exteriors José Manuel García-Margallo ens va prevenir un dia pel que fa a la quantitat de favors que Espanya deu a governs de diferents països per haver-los demanat que parlessin en públic en contra el procés independentista. Però d'aquí a pressionar un altre país per desplaçar un cònsol honorari per una acció tan innòcua com la invitació a un càrrec públic d'una formació independentista hi ha un abisme. I no fa sinó demostrar l'estat de nervis en què s'ha sumit la política internacional espanyola, incapaç de controlar l'evolució del conflicte. Aquest dilluns, sense anar més lluny, el diari britànic The Times publicava un editorial en el qual demanava a Espanya que autoritzés el retorn del president Carles Puigdemont i que s'iniciés una fase de diàleg.

Som encara molt lluny d'aquest moment però la posició del diari no és una excentricitat entre els mitjans de comunicació internacionals cada vegada més sorpresos per la incapacitat de l'Executiu de Mariano Rajoy d'obrir qualsevol contacte polític per petit que sigui. Pensar que es canviarà l'opinió pública internacional exigint el cessament d'un cònsol d'un altre país per una invitació a un dinar que no ha agradat és, realment, no entendre res.