El Consell de la República serà una realitat el 30 d'octubre i la presentació en societat tindrà lloc al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, l'espai més noble i destinat als actes importants. Després de mesos de negociació i de moments de molta tensió en què semblava que les discrepàncies entre els dos socis del Govern el farien descarrilar, el Consell de la República comença a caminar amb un acord tancat el mateix divendres i que va permetre convocar per a aquest mateix dilluns partits —Junts per Catalunya, ERC, el PDeCAT i Demòcrates— i entitats —l'ANC, Òmnium, l'Assemblea de Municipis per la Independència i l'Associació Catalana de Municipis— a Waterloo sota la presidència de Carles Puigdemont i amb l'assistència dels consellers a l'exili residents a Bèlgica i també del president Quim Torra.

El Consell de la República és la pedra angular de l'arquitectura política de l'independentisme pensada després de la dissolució de les institucions d'autogovern pel 155 i després de la victòria electoral independentista del 21 de desembre. Puigdemont el presidirà i el conseller Toni Comín, que ha tingut un paper molt destacat i persistent fins a l'esgotament d'alguns dirigents del seu mateix partit, el dirigirà. Així queda assegurada la cobertura partidista d'Esquerra Republicana —la de JuntsxCat ja ho estava— a un organisme que ha de tenir caràcter col·legiat i multipartidista. En aquesta primera fase el formaran els membres del Govern a l'exili, però molt ràpidament s'hi hauria d'integrar la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, exiliada a Brussel·les. Al principi també es comptava per a aquest nucli fundador amb l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, però la distància que ha pres l'esquerra alternativa introdueix en aquests moments seriosos elements de dubte, malgrat que una de les seves organitzacions, Poble Lliure, ha donat la benvinguda al Consell i ha demanat d'estar atents al que pot suposar per a la construcció de la República Catalana.

Com tots els organismes de nova creació corre el risc d'aixecar moltes expectatives que després no es compleixin. Neix, no obstant això, com un espai de debat sense condicions i amb capacitat per adoptar decisions que són sens dubte molt més difícils de dur a terme amb un govern autonòmic en molts aspectes pràcticament intervingut i amb un Parlament que es mou amb peus de plom. Si hi ha una bona sincronia, el Consell de la República pot ser des d'un revulsiu fins a un catalitzador d'iniciatives polítiques. L'èxit o el fracàs es mesurarà en funció de la concordança d'objectius.

També si el Govern en conjunt, és a dir, els dos partits, li permeten una carta de navegació que algunes vegades potser interferirà amb la seva activitat. En tot cas, la reunió d'aquest dilluns a Waterloo de tants actors diferents ha permès posar una altra vegada en relleu la necessitat de fòrums de debat amplis i transversals. I constatar que de vegades és més fàcil acordar una estratègia compartida sent molts al debat que només uns quants.