Difícilment es podria trobar un cas similar al del documental produït i dirigit per Jaume Roures i que porta per títol Las cloacas de Interior. Més del 30% de la quota de pantalla a TV3, un dels dos únics canals que ha acceptat emetre'l fins ara, tendència mundial a Twitter i, al contrari, nul eco als principals diaris de paper i oposició radical de les televisions privades a l'emissió. El cert és que el documental és aclaparador i el coneixement massiu per part de la població de pràctiques il·legals al Ministeri de l'Interior per inculpar dirigents independentistes catalans i també membres de Podemos seria inacceptable a qualsevol país democràtic. A Espanya, lluny d'haver-hi un debat sobre les males praxis, s'adopten decisions pròpies de règims autoritaris. Unes quantes trucades als llocs oportuns i el tema, fins i tot, sembla que no hagi existit. No se'n parla, s'elimina de les tertúlies i, en canvi, es dona pista als relleus al Govern o a la direcció dels Mossos titllant-los de purgues.

I s'editorialitza sobre el "gir autoritari". Un, esclar, ja pensa que es parlarà de Catalunya perquè l'escàndol més gran conegut des de l'època dels GAL, com posa de manifest el documental, no deu ser per al "diari global" propi d'un govern que ha realitzat en defensa de la unitat d'Espanya un gir autoritari. L'autoritari és nomenar un conseller d'Interior independentista quan el Govern vol fer un referèndum l'1 d'octubre i un director general de la Policia Autonòmica que també ho sigui. Abans, a això se li deia un govern cohesionat o amb unitat d'objectius. Ara, això és autoritari. Caldrà recomanar a Mariano Rajoy, a Susana Díaz o a Alberto Núñez Feijóo que vigilin perquè estan a un pas de ser acusats de gir autoritari. Sobretot l'andalusa, que encara no fa 40 dies va canviar cinc consellers i, tot i que els diaris van parlar de crisi, segurament no era això el que volien dir. Sinó que era un gir autoritari.

El 30% de share a TV3 demostra fins a quin punt en aquest tema no es pot amagar el cap sota l'ala. Per més que el sempre imaginatiu Miquel Iceta hagi apuntat que a l'hora de l'emissió del documental ell estava veient Goldfinger, una de les pel·lícules de James Bond, en una altra cadena. La sortida és ocurrent si no es tractés d'un dirigent polític de llarga trajectòria i que formarà part del panorama polític dels propers anys, ja que la passada setmana va ser elegit candidat del seu partit, el PSC, a la presidència de la Generalitat per quan se celebrin les pròximes eleccions.

La democràcia no deu ni pot tolerar el que s'ha pogut veure al documental. Sincerament, que al costat del que allà es veu s'estigui parlant de Joaquim Forn o de Pere Soler com a autoritaris no només és una broma de mal gust sinó un insult a la intel·ligència. Agradin més o agradin menys els nous responsables d'Interior. Provar d'imposar un relat, que és el que les dues parts intenten fer, no pot fer-se a costa de saltar-se una cosa tan elemental com el principi que la policia persegueix delinqüents, no elimina adversaris polítics. Haver-ho de reiterar fa fins i tot una mica de vergonya.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat