Una autèntica marea humana ha tornat a col·lapsar aquest dissabte el centre de Barcelona, que ha fet, una vegada més, de capital d'acollida de la resta de Catalunya. No era gens fàcil, un dissabte de febrer, ser novament referent mundial i aconseguir enviar a la comunitat internacional un senyal d'alarma pel desinterès molt majoritari que els governs de diferents països i d'una manera molt clamorosa de la Unió Europea, exceptuant Alemanya i Suècia, però inclosa Espanya, tenen davant de milers i milers de refugiats. Ciutadans de nacionalitats diferents que fugint de la guerra i la misèria més absoluta pretenen creuar la Mediterrània per trobar un món millor i només troben la mort, fronteres tancades o el retorn indiscriminat als seus països d'origen.

Una marea blava que tanca la campanya Casa Nostra, Casa Vostra i que ha transcorregut de manera festiva sota el lema "Volem acollir". Una campanya, com totes les reivindicatives que acull Barcelona, des de les històriques manifestacions independentistes celebrades cada Diada de l'Onze de setembre, o la que va tenir lloc el 2003 contra la guerra de l'Iraq i a favor de la pau, fins a les marxes en defensa de l'Ebre, o contra la llei Wert d'Educació. Marxes festives, integradores i solidàries. Sempre plurals, com és Catalunya, sota el paraigua d'una societat més inclusiva, encara que hi hagi col·lectius que es vulguin excloure o no se sentin identificats. Sempre pacífiques, molt allunyades d'aquesta lletania que vol imposar-se ara a cop de titular, roda de premsa o declaracions des de Madrid d'"el català violent", tot un arquetip per sort inexistent, però al qual se li vol donar artificialment vida per imposar un relat fals.

Una marea de ciutadans compromesos i cansats. Fastiguejats de veure com un dia sí i l'altre també els governs de la Unió Europea prefereixen pagar estats com Turquia perquè els refugiats no arribin als seus respectius països. I el cas clamorós d'Espanya amb governs com el català i ciutats com Barcelona que han expressat reiteradament la seva voluntat i disposició a acollir refugiats. Un total de 4.500 va aprovar el Parlament i només n'han arribat un centenar. La marea de Barcelona potser no canviarà a curt termini aquesta situació governamental. És possible. Però arribarà a moltes consciències si Catalunya és capaç de persistir i persistir. I d'això sí que en sap.