Al costat dels problemes enormes que té el planeta, l'onada de calor asfixiant a Catalunya i els primers incendis que s'han registrat, algú pot pensar que els problemes de l'Albi i d'una trentena de municipis de les comarques del Segrià i les Garrigues, sense aigua potable a les seves cases des de fa més de quinze dies, no mereix el meu article d'avui. Però des de Barcelona o qualsevol de les grans ciutats el país és difícil arribar a comprendre el problema d'aquests milers de famílies ja que un, per les conseqüències que té, normalment, mai no s'ho trobarà. Les dificultats de la Catalunya buidada no arriben mai a ser un problema rellevant per als governants que, en general, només hi van molt de tant en tant per firmar al llibre d'honor de l'ajuntament, inaugurar alguna festa major o demanar vots a les campanyes electorals.

Els que tenim una certa edat i érem de poble, en el meu cas, de la Seu d'Urgell, recordem vagament en els anys 60 i 70 anar a les fonts a buscar aigua en el ple estiu o, en municipis més petits, el pas de camions cisterna per pal·liar els estralls de la sequera. Però d'això fa molts, molts anys i forma part d'aquells temps en blanc i negre en què fins i tot l'aigua era a l'estiu un be preuat. Per això, quan he vist la notícia dels pobles de les Garriges i del Segrià sense aigua potable a les seves cases des de fa dues setmanes sense poder beure o cuinar per l'efecte que té en les pràctiques agràries i l'aplicació dels plaguicides he pensat que, en algunes coses, no hem avançat gaire.

Ha arribat internet i es poden sintonitzar totes les plataformes de televisió però no hi ha aigua potable. L'Agència Catalana de l'Aigua es limita a subvencionar cisternes que van pels pobles durant mitja hora cada setmana. Què passa si en aquell moment no hi pots anar? Te'n quedes sense. Què passa si a més de 40 graus tens por de sortir de casa? Te'n quedes sense. Què passa si no pots omplir la garrafa ja que l'edat no t'ho permet? Te'n quedes sense. Què passa si estàs treballant al camp o fora del poble? Te'n quedes sense. Clar que existeix l'alternativa d'anar-la a comprar però de vegades no som conscients de les dificultats de la gent del camp i pensem que és tan fàcil o tan normal com a la capital anar a un supermercat.

Un total de setze alcaldes i el consell comarcal han expressat a l'ACA la seva indignació per un problema que dura molts anys i que tan sols se solucionarà construint la potabilitzadora de l'Albagés, un projecte aturat des de fa quinze anys. Abans, als anys 60 i 70, no hi havia ACA i el problema era el mateix, potser que a part de grans discursos sobre la pagesia, els productes de quilòmetre zero i la necessitat de parar l'abandonament dels pobles petits per salvaguardar el territori, es posin les piles per a les necessitats bàsiques de la gent. Segur que als veïns dels municipis afectats els satisfarà més que les excuses de cada any. Perquè el país és un tot, no només existeix aquell en què sempre hi ha aglomeracions i contaminació, així com centenars de milers de vots. Hi ha l'abandonat, el que pateix sense ser escoltat i que, a tot estirar, només apareix als mitjans amb notícies com aquesta.