Amagats molts d'ells darrere d'una màscara s'han de sentir molt segurs els policies de Jusapol que aquest dimarts protagonitzaven davant del Congrés dels Diputats una protesta sindical. Un petit grup, qui sap si d'aquells que cridaven fa una mica més de dos anys "A por ellos" mentre viatjaven cap a Barcelona per reprimir l'1 d'octubre, va reconèixer i va perseguir en plena Carrera de San Jerónino, on hi ha les Corts espanyoles, la diputada de JxCat Laura Borràs. "A por ella" deuria cridar potser algun d'ells, amagat darrere de la careta que servia per actuar camufladament mentre l'abordaven al crit de "catalanes de mierda", "hija de puta" "putos catalanes"...

És normal que se sentissin molt còmodes i al seu aire ja que els cordons de seguretat els van deixar fer a tota hora el que van voler i els van tractar més com a companys que com a manifestants: petards davant del Congrés com si tal cosa es van combinar amb la persecució de Borràs mentre era insultada, amenaçada i coaccionada per gent disfressada. Per molt menys, aquí, a Catalunya, s'han obert procediments judicials i s'han perseguit dirigents independentistes fins al punt de provar d'arruïnar-los la vida. Costa imaginar el silenci que a Madrid concentra tots aquests grups d'ultradreta.

No vull ni pensar quantes portades ocuparia, quants minuts de televisió tindria i què dirien partits com PP, Ciutadans, Vox o el mateix PSOE si, per exemple, hagués actuat així un col·lectiu de Mossos d'Esquadra amb algun dels seus representants al Parlament de Catalunya. Però esclar, els membres de Jusapol han de tenir butlla ja que ningú no sembla haver considerat punible l'acció. Encara hi ha d'haver, fins i tot, qui digui que Borràs s'ho mereix per ser independentista i atrevir-se a passejar pels carrers de Madrid. Algú hauria d'estar analitzant, el mateix ministre Marlaska, per exemple, molt seriosament, com pot ser possible l'actuació vergonyosa dels policies que vigilaven el Congrés o per què els agents que van ser cridats per auxiliar la diputada van romandre impassibles, com si la cosa no fos amb ells. No així, i també cal dir-ho, els ordenances de la Cambra Baixa, que es van personar amb celeritat al lloc dels fets.

Els fets mai no són casuals i ningú no furgarà més del compte en l'actuació de Jusapol ja que deuten tenir llicència per actuar lliurement pel simple fet dels plusos guanyats amb la violenta actuació de l'1-O contra el referèndum català o amb l'homenatge que va fer als agents que van actuar aquell octubre a Catalunya. D'aquelles noces, aquests confits i d'aquells silencis o, pitjor encara, complicitats escandaloses, aquesta actitud de protecció tan incomprensible com vergonyant.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat