La primera jornada del judici del denominat cas Palau va tenir un primer acusador i un primer acusat. Tant la declaració de l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet com la que es va produir a continuació, la de l'exdirectora general de la institució, Gemma Montull, filla de l'altre principal acusat, Jordi Montull, van assenyalar directament Convergència Democràtica de Catalunya com la formació política que rebia els diners de la constructora Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obra pública de la Generalitat. Millet i Montull ho van assegurar en diversos moments de les seves respectives declaracions, amb detalls gens banals, com que fins i tot l'extresorer de l'extinta CDC, Daniel Osàcar, aportava factures del partit que pagava directament el Palau de la Música i es comptabilitzaven com una despesa interna de la institució.
El mecanisme descrit per Millet era aparentment senzill: al voltant del 4% de l'obra adjudicada a Ferrovial, la constructora de Rafael del Pino, acabava a les arques del Palau de la Música. D'aquest percentatge, el 2,5% era per a CDC, l'1% per a Millet i el 0,5% per a Jordi Montull. Així, segons Millet, durant molts anys i per moltes obres. És evident que les acusacions sempre cal provar-les i que Millet és un lladre confés que busca la millor condemna per a ell (el fiscal li demana 27 anys de presó), com succeeix amb Gemma Montull, per a qui el Ministeri Públic reclama 26 anys de presó. Però feta aquesta excepció i malgrat que el judici no ha fet més que començar, l'impacte polític de la primera jornada de la vista pública és important, atesa la gravetat de les acusacions, i el dany a la credibilitat i la reputació de la formació política no és menor.
És molt probable que en els propers dies la sensació de tsunami polític no només no disminueixi sinó que s'incrementi. A destacar, ara per ara, dos exemples que van en sentit contrari. El primer, la petició de compareixença a la comissió corresponent del Parlament formulada per diferents grups de la Cambra tant del president Carles Puigdemont com de l'expresident Artur Mas i de l'exconseller i diputat Germà Gordó. El primer d'ells ja va abordar aquest dimecres directament la qüestió assegurant que el seu Govern no forma part de cap trama de corrupció i que és un executiu absolutament net. El segon afecta la cohesió del govern entre el PDeCAT i Esquerra Republicana. Encara que les capes de protecció perquè no l'afecti són reals, qualsevol pronòstic que es pugui fer és precipitat. Dependrà també de la resposta pública que els acusats ofereixin. Perquè, de fet, el judici no ha fet més que començar.