Des que Ciutadans va decidir convertir el Parlament de Catalunya en el gran plató de televisió per fer les Espanyes i esmolar tot l'odi existent contra el catalanisme i la llengua catalana en tots els àmbits de la vida ciutadana, qualsevol ocurrència acaba tenint una gran repercussió mediàtica. Les seves propostes polítiques, més enllà del màrqueting que tan bé ha aprofitat i que li ha permès una concentració de vot espanyolista en les passades eleccions catalanes per alçar-se amb la primera posició, són pràcticament inexistents. No sembla importar a ningú la seva vacuïtat ideològica, com tampoc el clima d'enfrontament que estan provocant en avalar amb les seves accions un perillós ressorgir de l'extrema dreta a Catalunya.

Ho hem vist aquestes últimes setmanes. Com es produïen agressions en l'espai públic als independentistes pel simple fet de portar el llaç groc o de col·locar unes creus a les platges. Ningú no els ha cridat l'atenció i fins i tot el delegat del govern espanyol ha enviat una carta als alcaldes en la qual sembla oblidar que l'espai públic també és per a aquest tipus de protestes encara que a una part de la societat no li agradi. Al Parlament aquest divendres hem assistit al lamentable espectacle servit pel portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, en retirar abruptament un gran llaç groc i llançar-lo a terra. Fins i tot es va negar inicialment a tornar-lo al president de la Generalitat, Quim Torra, quan l'hi va reclamar.

No va ser una acció casual. Va ser un acte premeditat per crear una falsa confrontació que no hi havia al carrer però que Ciutadans porta molt temps alimentant. Aquest és el seu principal objectiu: fer col·lidir l'ampli i variat espectre de la societat catalana i indirectament manifestar el seu suport als qui, amb la cara tapada, han provocat incidents a les platges catalanes en els últims dies. Com va succeir fa uns mesos davant les instal·lacions de Catalunya Ràdio a la Diagonal. Quan des del Parlament es dona suport a aquest tipus d'accions ni s'està fomentant la concòrdia ni s'està tenint una actitud democràtica. És el president del Parlament en tot cas qui ha d'assenyalar què és correcte a l'hemicicle i què no ho és, com molt bé ha de saber el diputat taronja.

Encara que uns es moguin més a gust al fangar, no aconseguiran convertir Catalunya en el que ells més desitgen: una regió més d'Espanya, sense himne, sense llengua, sense cultura i sense futur.