Per segona vegada en poques setmanes, la Mesa del Congrés dels Diputats ha prohibit la tramitació de la creació d'una comissió d'investigació sobre les presumptes irregularitats de la casa reial i, més concretament, sobre els tripijocs de Joan Carles I amb el presumpte cobrament de comissions de l'Aràbia Saudita descobert arran de l'aparició d'un compte a Suïssa i que implica el seu hereu Felip VI i la seva filla Elionor.
Incapaços de posar-se d'acord en res, absolutament en res, els representants de PSOE, PP i Vox van fer pinya per vetar-la i rebutjar així la sol·licitud de diversos grups parlamentaris nacionalistes i independentistes, així com de Podemos, que no la va firmar però sí que va donar suport a la seva tramitació parlamentària. En total, gairebé un centenar de parlamentaris hi haurien estat a favor, dels 375 diputats que té la cambra, si hagués arribat al ple. Valdrà la pena recordar als socialistes com no els importa la companyia dels diputats de Santiago Abascal i trencar la unitat de vot de la coalició de govern amb Podemos en una qüestió no menor, com és la investigació de la corrupció durant dècades en la direcció de l'Estat.
Tancada i barrada la via parlamentària i amb una certa percepció d'aparent desinterès dels estaments judicials espanyols, caldrà esperar a veure què acaben fent els països on hi ha causes obertes, com són Suïssa i el Regne Unit, i on la princesa Corinna, l'examiga de Joan Carles I, aparentment disposada a estirar la manta o a deixar que s'estiri, té molt a dir.
El fet que la monarquia hagi aprofitat la crisi pel coronavirus per prendre una drecera informativa d'un tema que coneixia des de fa un any és evident que tenia per objectiu restar visibilitat a l'escàndol. En bona part, ho ha aconseguit en la batalla mediàtica domèstica. Encara falta veure que tant a Ginebra com a Londres no s'hagi escrit l'últim capítol.