Enmig de l'allau mediàtica dominada pel primer cas de coronavirus a Barcelona i la taula de diàleg entre els governs espanyol i català que es reunirà aquest dimecres a la Moncloa, difícilment queda gaire espai per trobar una notícia sobre la interlocutòria emesa aquest dimarts pel jutjat de Vigilància Penitenciària número 5 de Catalunya i que conclou, sense cap mena de matís, que els presos polítics no tenen l'obligació de penedir-se per gaudir dels avantatges que permet el règim penitenciari, com són la concessió de permisos de sortida dels penats que es troben classificats en segon o tercer grau de tractament. La magistrada Maria Jesús Arnau, arran del permís de 72 hores sol·licitat per Jordi Sánchez i després que el Ministeri Fiscal s'hi oposés, i sostingués com a raó la necessitat d'un penediment previ, disposa el següent: "La normativa penitenciària no imposa l'obligació al condemnat de penedir-se ni que es declari culpable i prescindeixi de la seva declaració d'innocència".

No és l'únic punt en què la jutgessa clava una estirada d'orelles al Ministeri Fiscal per una interpretació abusiva, tant del Reglament Penitenciari com de la llei General Penitenciària i que retalla drets. És important per a la magistrada un punt que ja va ser discutit durant el judici al Tribunal Suprem i al qual els fiscals Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Jaime Moreno i Consuelo Madrigal ja van al·ludir al seu escrit d'acusacions definitives però que la Sala presidida pel jutge Manuel Marchena va denegar. Es tracta del punt referit al compliment de la meitat de la condemna imposada als presos polítics abans de disposar del primer permís penitenciari. La demanda de la Fiscalia va ser explícita, tant com el silenci sobre això del Suprem, que no va voler entrar en una situació que ja preveia que es podria arribar a produir però que va entendre que quedava fora del seu marc d'atribucions.

La interlocutòria d'onze pàgines de Maria Jesús Arnau té prou perles rebatent la Fiscalia que hauria de deixar liquidat un debat que dubto molt que s'hagués arribat a produir en aquests termes si no es tractés d'un pres polític; i del fet que darrere de Sànchez i Cuixart vindran Quim Forn, Raül Romeva, Josep Rull, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Turull i, finalment, Oriol Junqueras, que és qui té la condemna més alta. Un procés similar té en marxa la Fiscalia quant a l'aplicació de l'article 100.2 del Reglament Penitenciari que permet realitzar feines fora de la presó, acollir-se a una activitat en un centre social o tenir a càrrec el penat una persona d'edat avançada. En aquests moments, per aquests motius ja realitzen activitats fora de la presó durant algunes hores del dia i en horari laboral Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Quim Forn, Dolors Bassa i Carme Forcadell.

En una justícia clarament esbiaixada per raons, en moltes ocasions polítiques, és d'agrair trobar magistrades amb qui es podrà estar d'acord o no però que emeten interlocutòries impecables que només tenen en compte la legislació vigent i no un altre tipus d'interpretacions. Potser perquè al denominat judici del procés hem vist tantes irregularitats que hem denunciat, és de justícia deixar constància del contrari i d'un text irreprotxable que, encara que pot ser apel·lat, deixa les coses meridianament clares. Tant a present com a futur.