Tot i que bona part de l'impacte mediàtic de les Jornades del Cercle d'Economia, que va clausurar aquest dimecres el president de la Generalitat, Salvador Illa, l'ha acaparat Pedro Sánchez, amb l'anunci d'una consulta pública instada pel seu govern abans de fixar la posició de l'Executiu espanyol en l'opa hostil del BBVA sobre el Sabadell, els tres dies que els empresaris han estat tancats al Palau de Congressos de Catalunya han acumulat col·loquis de cert nivell i bastants debats amb una mesurada i educada distància respecte dels governants. També, fredor amb Feijóo, que no se sap mai si parla des de Conca o des de Barcelona quan aborda afers catalans, i polèmiques per la deriva esquerrana i de vegades populista pels problemes de fons existents, aquests dies molt centrats en la gran apagada i el paper de Red Eléctrica. Illa va tancar amb un anunci: 226 municipis ja havien respost a la crida del Govern als ajuntaments per fer aflorar sòl públic i això ha permès registrar 665 solars per a la construcció de 21.289 habitatges de lloguer assequible. El president del Cercle li va respondre amb dos passing shots: el Govern no té en compte l'opinió del sector privat en la resposta a la crisi de l'habitatge i la recomanació que s'obri a pactes amb Junts per Catalunya amb la finalitat, va dir, d'ocupar una posició de més centralitat democràtica.

L'avís llançat per aquest fòrum empresarial no deixa de ser, en part, semblant al que va expressar el 24 d'abril passat Foment del Treball, que va atacar amb virulència la política d'habitatge d'Illa assenyalant que era l'atac més gran a la propietat privada i la llibertat d'empresa que s'ha produït a Espanya d'ençà de la restauració de la democràcia. La patronal que presideix Sánchez Llibre no es va quedar aquí i li va retreure l'aritmètica parlamentària amb què governa, la qual, a parer seu, marca una agenda amb un fort component intervencionista i mancat del més elemental exercici de diàleg amb els sectors on s'apliquen les mesures. Per això, Foment constituirà i impulsarà una comissió de treball amb totes les forces polítiques amb representació parlamentària a Catalunya per proposar i valorar millores a les polítiques econòmiques i fiscals del Govern. Jaume Guardiola, en nom del Cercle, va animar Illa a entendre's amb Junts, com a principal partit de l'oposició, per corregir mesures que s'estan posant en marxa i que per als empresaris no són les més adequades i sorgeixen "de pactar amb partits allunyats de la centralitat política del país".

Per als empresaris, les mesures d'Illa sorgeixen de pactar amb partits allunyats de la centralitat política del país

No crec que Pimec, la patronal de la petita i mitjana empresa, se senti gaire allunyada d'algun d'aquests raonaments. És probable que els empresaris esperessin més de l'arribada d'Illa a la presidència, amb qui mantenen un canal de comunicació regular des d'abans que accedís al Palau de la Generalitat i a qui venien com el corrector de polítiques econòmiques dels seus antecessors Quim Torra i Pere Aragonès. Sobretot, en l'ampli paquet impositiu, que a Catalunya no ha deixat de créixer, la nova taxa turística aprovada enmig de la polèmica i el desconcert pel Parlament i també en polítiques de noves infraestructures, ja sigui l'ampliació de l'aeroport del Prat, el quart cinturó o l'aparentment ja defenestrat projecte del Hard Rock a Tarragona. Aquesta situació ha refredat les relacions entre els representants empresarials i el Palau de la Generalitat. Als passadissos del conclave empresarial del Cercle tampoc no s'hi ha constatat que aquest rum-rum suposi un aval a la política econòmica de Junts, alguns moviments dels quals els desconcerten.

El fet que les jornades comencessin amb la decisió de la CNMC sobre l'opa del BBVA va aixecar enormes crítiques al conseller de Junts pel seu suport a l'informe. Només la intervenció de Pedro Sánchez va moure el focus i el debat va passar a la consulta pública. La poca presència de membres de Junts i Esquerra a les jornades també és un exemple de l'allunyament dels independentistes catalans d'aquests sectors, cosa que és un error enorme, ja que és impossible voler ocupar la centralitat i estar absent del que passa en aquest fòrum empresarial. Programar coincidint amb l'inici de les jornades del Cercle una sessió de treball a Montserrat amb presència del secretari general de Junts, Jordi Turull, i del president del Parlament, Josep Rull —els dos càrrecs més importants de l'organització—, mentre el president Carles Puigdemont no pugui tornar del seu exili a Bèlgica, és si més no curiós. Fa anys, s'hauria buscat un altre moment per a la jornada de Montserrat i els representants d'aquest espai polític haurien multiplicat, sens dubte, la seva presència al Palau de Congressos.