Una Catalunya encara commocionada per la repressió policial de la jornada de diumenge, amb més de 800 ferits que van necessitar assistència sanitària i amb imatges dantesques de l'actuació del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil, que no han estat acompanyades ni per la més mínima petició de perdó per part del Govern espanyol, ha convocat per a aquest dimarts una aturada de país per expressar la ràbia i la indignació per l'actitud autoritària de l'Estat i l'estat d'excepció dictat a Catalunya. Les hores transcorregudes des de diumenge no han rebaixat la irritació de la ciutadania sinó que s'ha expandit la còlera a sectors impenetrables al discurs independentista i també fora de Catalunya. A qualsevol país democràtic del nostre entorn el ministre de l'Interior ja no seria al seu lloc i l'oposició hauria plantejat una reprovació a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría com a responsable política sinó directament una moció de censura al president del govern, Mariano Rajoy. Només a Espanya, on les ànsies per esclafar l'independentisme passen per davant de la defensa dels valors bàsics de democràcia, llibertat i de convivència, és possible el silenci polític —amb l'excepció de Podemos— i periodístic al qual estem assistint.

En aquest context de violència policial indiscriminada contra la població catalana i de segrest de l'autogovern al marge de les Corts, utilitzant per a això tota mena d'artificis polítics i jurídics, la resposta d'una aturada de país per a aquest dimarts té tota la lògica. No és una jornada de vaga general normal sinó una resposta cívica d'una societat madura que se sent indignada molt majoritàriament després de la intolerable agressió policial a centenars dels seus conciutadans que només volien dipositar un vot en una urna. Per això s'han sumat des de partits polítics fins a sindicats, sectors empresarials, estudiants, professors i comerciants. La societat catalana, tan acostumada a superar proves d'estrès respecte a la seva capacitat de convocatòria en els últims anys, té, en aquesta ocasió, un nou obstacle per superar sobretot per la celeritat amb què s'ha fet la convocatòria. La millor resposta a la ignomínia d'aquest diumenge negre: canalitzar la indignació ciutadana.

Per primera vegada, sectors empresarials importants de Madrid comencen a manifestar en veu baixa que a Mariano Rajoy "la carpeta catalana se li ha escapat de les mans" i que és necessari obrir una negociació amb Catalunya. Res d'això ni ho sent, ni ho vol sentir el govern espanyol ancorat en una posició numantina de no fer un pas enrere. Mentrestant, Ciutadans fa evident la seva absència de projecte polític i el seu paper de comparsa i el PSOE prova de desplaçar-se sense que es noti. Un exercici impossible a aquestes altures si no hi ha un seriós canvi de rumb.

En un moment en què la repressió és tan important i tan àmplia i en el qual les institucions catalanes són sotmeses a l'escarni permanent per part de l'Estat, des d'aquest diari volem posar de manifest que tant el Govern com el Parlament ens representen a tots els catalans. I que, en conseqüència, l'aturada de país convocada també ens incumbeix. Per això, El Nacional publicarà aquest dimarts des de les zero fins a les 24 hores únicament informacions que tinguin relació amb la convocatòria de la jornada de protesta.