La deplorable intervenció del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, provant de defensar al Senat l'indefensable i presentant el referèndum de l'1 d'octubre com una jornada en la qual la policia espanyola va actuar amb proporcionalitat i d'una manera professional forma ja part dels annals del parlamentarisme i de la mentida reiterada en seu parlamentària. Zoido hauria d'haver estat cessat pel president del govern aquella mateixa jornada o bé presentar ell mateix la seva dimissió. Hi havia tres motius perquè així succeís: el fracàs de l'operatiu policial, incapaç de trobar les urnes, i d'una violència desproporcionada al carrer; l'alt nombre de persones que van necessitar assistència mèdica, xifrat en més d'un miler per la Conselleria de Salut; i el mal causat a la imatge de Barcelona, Catalunya i Espanya al món. La marca Espanya quedava seriosament tocada i associada a la violència policial a les televisions de tot l'orbe. El "¡a por ellos!", no era ni una metàfora ni una reacció fruit del deixar-se anar del moment sinó una ordre a complir al peu de la lletra.

Per tot plegat, Zoido hauria d'haver-se'n anat a casa en lloc d'amagar-se darrere de la policia. Les ordres emanaven directament del Ministeri. Tenia a l'abast, a més, prou mitjans per preparar un operatiu policial amb instruccions diferents, que complissin les ordres judicials i que protegissin la població. La desorbitada xifra de 87 milions d'euros que ha costat el desplegament de l'Operació Copèrnic entre setembre i desembre, que va mobilitzar fins a 6.000 guàrdies civils i policies més al seu moment àlgid, és una quantitat desmesurada amb el resultat conegut i que com es tracta d'una operació d'Estat, ningú no voldrà indagar mai. Fins i tot el Tribunal Constitucional ha prohibit la constitució d'una comissió al Parlament de Catalunya que abordés la intervenció policial i la violació de drets fonamentals.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha agraït "a la majoria dels mitjans de comunicació" el seu suport en la defensa de la unitat d'Espanya davant del procés independentista català. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ja s'ha encarregat que la respiració assistida sigui una cosa definitiva en els seus comptes econòmics. Per això, no hem vist que es demani la dimissió de Zoido ni que es critiquin les seves explicacions del que va succeir l'1 d'octubre a Catalunya. Perquè la crítica a la violència policial injustificada no hauria de tenir color polític. Hauria de ser denunciada per tothom. I, segur que, així, la democràcia seria més forta.