Una vegada acabades les dues primeres setmanes de vistes es pot fer, encara que només sigui molt provisionalment, una primera anàlisi del judici al procés, que es fa al Tribunal Suprem, i després que ja hagin declarat set dels nou presos polítics en presó provisional i els altres tres membres del Govern en llibertat provisional. És força obvi, pel que sembla fins ara, que després de sis sessions la rebel·lió apareix mes lluny que mai, la malversació continua sense demostrar-se i, en tot cas, queda en l'aire la desobediència. Tant la fiscalia com l'Advocacia de l'Estat han topat contra una roca provant de mantenir un relat que se sap que és fals i que només la política unionista i els mitjans de comunicació espanyols o espanyolistes han mantingut contra vent i marea.

Aquest era el judici que volien jutges, partits del 155 i altres? És obvi que no. De les persones del món del dret amb qui he conversat aquests quinze dies no he aconseguit de trobar-ne cap que tingués la percepció que el judici els estigués sortint bé als que han sostingut contra vent i marea tant l'escandalosa presó provisional com les dures penes que s'han sol·licitat per als presos polítics. Tant és així, que una frase del rei Felip VI sobre preteses democràcies i el compliment de la llei ha estat ràpidament interpretada com un toc d'atenció als jutges perquè no es deixin impressionar per l'absència d'elements probatoris de culpabilitat.

Pren força així la idea que el judici és sobretot un escarment a l'independentisme i que els acusats no en poden sortir amb unes penes menors. Els observadors internacionals ja s'han adonat de la feblesa de les acusacions. Una vinyeta de The New York Times recollia a la perfecció el que han escrit altres mitjans de comunicació. S'hi veu Oriol Junqueras amb una petita estelada a la mà dient als jutges: "NO reconec la seva independència", i tres magistrats darrere de la seva taula de la sala de vistes flanquejats per dues grans banderes espanyoles.

En vista de l'evolució d'aquestes dues setmanes, l'Estat ha aplicat la millor estratègia que tenia: apagar els altaveus a Espanya perquè els ciutadans poguessin seguir el judici per televisió. Així, l'única veritat que tenen a l'abast és la que els transmet la premsa escrita, la ràdio o els telenotícies. I d'aquesta manera els Casado, Rivera, Borrell, Sánchez i tants d'altres poden distorsionar la veritat. Ja se sap, en un conflicte el primer que desapareix és la llibertat d'informació.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat