L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, condemnada a 11 anys i mig de presó per sedició en considerar el tribunal sentenciador que va tenir un paper decisiu en la creació d'una legalitat paral·lela durant la tardor de 2017, va reaparèixer aquest divendres per sorpresa a la Cambra legislativa catalana amb motiu d'una declaració conjunta dels presidents vius de la institució per la celebració del 40 aniversari del Parlament. Forcadell, resilient a la injustícia i ferma defensora del que va fer, va aprofitar el seu discurs per recordar que el Parlament "és la institució de la paraula lliure, de la veu plural del país i del diàleg polític sense límits" i va defensar la llibertat d'expressió amb paraules gens trivials: "un tresor immens que hem de preservar sempre".

Va ser un retorn emotiu, entre aplaudiments de diverses desenes de diputats que la van esperar a la planta del saló de plens, just al final de l'escalinata del primer pis. Com no podia ser emotiu el retrobament de Forcadell amb molts dels seus companys parlamentaris que l'han acompanyat aquests dos anys i mig en la gran injustícia que es va cometre amb la seva sentència? El Tribunal Suprem, com després s'ha vist amb l'evolució judicial que també han tingut els membres de la Mesa, es va rabejar amb la presidenta del Parlament amb la mirada posada en la seva època pretèrita com a presidenta de la ANC, entitat que també va presidir i que va jugar un paper actiu en les reivindicacions sobiranistes.

Si la condemna pels fets de la tardor del 2017 va ser injusta des del primer a l'últim dels acusats, en el cas de Forcadell va ser doblement injusta ja que no formava part de l'executiu català. Però l'escarment té aquestes coses: que no fa distincions i que l'important és estendre el màxim possible de por entre el major nombre de persones. Per això és bo que Forcadell torni al Parlament, pronunciï unes paraules molt poc diferents de les que acostumava a utilitzar quan el presidia i reivindiqui el dret a parlar de tot a la Cambra legislativa.

És un senyal que la sentència, injusta i dolorosa, no ha fet l'efecte que els sentenciadors esperaven. Amb això guanya la democràcia, encara que pel mig hi hagi el dolor d'anys de presó i d'exili que aprofiten alguns energúmens amb la seva ploma indecent per desvariejar sabent que els acabarà sortint gratis. Perquè ells, quan cauen, sempre és sobre un llit de cotó fluix.