Andalusia, la comunitat autònoma que lidera les estadístiques d'atur a Espanya ―22,5% davant el 14,8% del conjunt de l'Estat― i té un atur juvenil estratosfèric del 46% entre els menors de 25 anys, aborda aquest diumenge unes eleccions autonòmiques que tot apunta que tornaran a guanyar els socialistes, els únics que han sortit victoriosos des de fa 40 anys; amb la sola excepció de les del 2012, encara que no van servir al PP per assolir la Junta. Pel que sembla, no hi ha alternativa possible malgrat ser al furgó de cua d'Espanya i amb una corrupció institucional com és el cas dels ERO que té dos expresidents al banc dels acusats i que és molt probable que acabi amb un d'ells, José Antonio Griñán, a la presó. Sentir dir a la presidenta d'Andalusia, en el tancament de la campanya a Sevilla, que amb aquestes xifres ha complert el 100% del seu programa electoral i, sense enrojolar-se, afegir que se li havia quedat petit, és gairebé un insult a la intel·ligència.

Però ni l'atur ni la corrupció no han estat eixos centrals d'una campanya que, en molts moments, ha mirat més a Catalunya que a Andalusia. L'anticatalanisme com a argument central d'una dreta que ha volgut arraconar Susana Díaz pel suport dels independentistes a la investidura de Pedro Sánchez. Qui ho havia de dir, la presidenta atacada per un flanc que li ha deixat al descobert el president del govern espanyol, el seu arxienemic declarat. I això que, quan va poder, va enarborar més que ningú la bandera de l'anticatalanisme.

Si donem per bona la victòria de Díaz, la intriga de diumenge a la nit es redueix a la pugna entre PP i Ciutadans pel segon lloc ―Casado contra Rivera, dos clons molt difícils de diferenciar― i l'entrada a la Cambra legislativa de Vox, la formació franquista i xenòfoba a la qual les enquestes li atorguen serioses opcions de tenir representació. Ben pensat, tampoc no és tan estrany que el franquisme que està en altres institucions de l'Estat també entri a cara descoberta en un parlament autonòmic.

En cas de ser així, seria la primera vegada que passaria i el terratrèmol polític a la dreta seria evident. Almeria serà la primera referència de la nit i la que indicarà si la dispersió del vot que va aglutinar Aznar al voltant seu l'any 2000, a les eleccions generals, ha explotat fins a fer-se del tot irreconeixible.