La decisió de la Unió Europea, la Gran Bretanya o Israel de seguir els passos dels Estats Units d'instar els seus ciutadans a abandonar el més ràpidament que puguin Ucraïna, ja que la situació es podria descontrolar ben aviat i la invasió russa seria una possibilitat real la setmana vinent, ha fet un gir de 180 graus als pronòstics que es feien fa tan sols 72 hores. El que era una eventualitat teòrica ha passat a ser una amenaça real, a expenses tan sols que Vladímir Putin decideixi iniciar el conflicte bèl·lic. Les tropes russes ja són a la frontera i la invasió serà efectiva quan el president rus doni per acabades les accions diplomàtiques que s'han intentat dur a terme, amb un aparent interès escàs per la seva part. De fet, són poc creïbles les afirmacions de Moscou que la presència militar és només una protecció contra l'expansió de l'OTAN cap a l'est.

Són molts els observadors convençuts que fa molt temps que Putin desitja un conflicte armat i que el d'Ucraïna li ve com a anell al dit per demostrar la seva potència militar i tornar a situar Rússia a la taula del poder global que avui comparteixen en exclusiva els Estats Units i la Xina. Passar d'una governança a dos a una altra a tres tindria conseqüències, ja que l'eix russoxinès o millor dit, sinorús, no deixaria en la millor posició Occident. Alguns diplomàtics occidentals coneixedors de la reacció russa anaven assenyalant fa temps que Putin no en tindria prou amb amenaçar Ucraïna, ja que tenia, a més de la força militar, diversos asos a la màniga d'un impacte econòmic enorme per a Occident.

El que s'ha filtrat de la conversa mantinguda per Biden amb diversos caps d'estat i de govern dels països punters europeus i el Canadà, així com els líders de la Unió Europea i els mandataris de països de l'antic bloc soviètic, permet aventurar que més enllà de l'obligat missatge que es continua treballant en la via diplomàtica i en la dissuasió, el que s'està intentant bastir és un front comú de resposta a Rússia davant l'eventualitat que l'atac finalment es produeixi.

Entre la dotzena d'interlocutors de Biden no hi va ser, una vegada més, Pedro Sánchez, que malgrat els seus esforços per fer-se un lloc entre el grup de dirigents mundials en aquest conflicte ha tornat a ser exclòs de les converses. Cert que ja hi haurà qui li expliqui el que allà s'ha parlat, però no deixa de ser frustrant que la col·laboració militar que es deixa a l'OTAN rebi sempre el mateix menyspreu per la incompetència del president del govern espanyol. Per cert: ¿explicarà Espanya quina serà la seva participació si realment les previsions dels Estats Units es compleixen i dimarts que ve la invasió russa és una realitat?

Perquè centrar tots els esforços en el resultat electoral a Castella i Lleó d'aquest diumenge està bé com a secretari general del PSOE. Però què pensa fer com a president del govern espanyol pel que fa al front ucraïnès? I Podemos? Entre els que miren i remiren enquestes a la Moncloa n'hi ha qui ben segur que pensa que si hi ha d'haver un conflicte bèl·lic s'han salvat per una setmana, ja que aquests temes en campanya no són especialment còmodes per a l'esquerra.