No és cap casualitat que els aldarulls que s'han produït a Barcelona i a altres ciutats catalanes per reivindicar l'alliberament del raper Pablo Hasél hagin coincidit amb la recerca necessària dels acords polítics per confeccionar el Govern a Catalunya per als propers quatre anys. La inestabilitat catalana sempre té beneficiaris i el fet que entre els detinguts hi hagi esvalotadors de nacionalitat italiana o francesa és una prova més que cal saber distingir entre els manifestants que protesten pacíficament per un empresonament arbitrari i desmesurat, i aquells altres, sempre una minoria, que assalten comerços o incendien una furgoneta de la Guàrdia Urbana amb un agent a l'interior. Un acte que mereix una repulsa sense pal·liatius.

De la mateixa manera que cal distingir el cos de Mossos d'Esquadra d'aquells agents que han protagonitzat escenes impròpies i denunciables i que haurien d'haver estat expedientats. L'aroma de desgovern, fruit de l'excepcionalitat del moment, tampoc no hi ha ajudat. El conseller d'Interior ha arribat tard a tots els debats, una figura tan important a l'organigrama policial com el major dels Mossos no ha donat cap explicació pública en els catorze dies d'incidents, i al conjunt del Govern li ha faltat pols polític per oferir la millor de les respostes. En part, encaixonat com està, entre la seva tasca com a governant i els complicats pactes per establir un executiu estable i que respongui al que van votar els electors el passat 14 de febrer.

A hores d'ara i un cop els partits han posat les cartes sobre la taula, l'únic camí possible a recórrer les properes setmanes és el d'un acord entre Esquerra i Junts, amb el suport extern de la CUP. L'única variable possible passaria perquè els comuns rectifiquessin la seva posició inicial i s'afegissin al Govern. La resta d'opcions s'han anat descartant tant per part d'Esquerra com pel PSC.

Encara que és cert que els pactes requereixen temps i que completin la corresponent litúrgia, la situació tampoc no està per gaires jocs florals. ERC i Junts hauran de fer voluntat d'esmena i conjurar-se perquè la situació de deslleialtats i travetes dels últims tres anys no es torni a repetir. I com la confiança tampoc no es guanya en un parell de dies, com abans comencin, millor. Si no, corren el risc que els desacords s'enquistin, els esvalotadors professionals mantinguin el pols al carrer i l'opció de noves eleccions acabi tenint recorregut. I, amb això, qui sap si també posar en risc el 52% dels vots i els 74 diputats.