Que dos anys després dels tràgics atemptats de Barcelona i Cambrils s'hagin vist a la Rambla pancartes de familiars de les víctimes amb el lema Volem saber la veritat és, si més no, el reflex que alguna cosa no s'ha fet del tot bé. Aquell 17 d'agost de 2017 van canviar moltes coses, es van perdre massa vides i hi ha la impressió, amb el pas del temps, que hi ha por de saber què va fallar. Els dubtes sobre l'imam de Ripoll i la seva relació amb els serveis de seguretat de l'Estat com a confident no han quedat conclosos. La permanent negativa dels tres partits que sustenten el règim del 78 —PSOE, PP i Cs— a crear una comissió d'investigació en el Congrés no ha fet sinó generar nous dubtes sobre les veritables raons de la tossuderia de les tres formacions polítiques.

L'acte de la Rambla, auster i breu com demanaven les famílies, va comptar amb la presència de les autoritats catalanes i amb absències destacades com la del rei Felip VI i Pedro Sánchez, que a diferència de 2017 i 2018 van mantenir les seves vacances i van delegar en el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Quan els focus perden força, i el pas del temps sens dubte hi té molt a veure, les baralles institucionals del passat desapareixen i es fa més evident que tot era molt forçat.

És en aquest moment quan darrere de la tragèdia de l'atemptat, que marcarà durant molts anys els barcelonins i els veïns de Cambrils per ser l'epicentre de la barbàrie terrorista, emergeix sempre aquella actuació impagable dels Mossos d'Esquadra, com aquella policia catalana somiada, capaç de donar resposta d'una manera integral a una situació tan excepcional com aquella. I al capdavant d'ells, el conseller Quim Forn, que fa 653 dies que és en presó provisional i el major Josep Lluís Trapero, pendent de judic per rebel·lió i que s'iniciarà a l'Audiència Nacional el pròxim 20 de gener.

A qualsevol país, Forn i Trapero aquests dies serien objectes d'homenatge i d'agraïment permanent. Aquí un és a presó per un delicte que no va cometre, i l'altre està apartat del seu càrrec i pendent de judici. Aquesta columna d'homenatge a les víctimes de l'atemptat també és d'agraïment a Forn i a Trapero. Moltes gràcies, conseller; moltes, gràcies major.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat