El govern espanyol acaba de cometre un error, amb la mirada posada en el referèndum de l'1 d'octubre, en reconèixer públicament que no pot aplicar l'article 155 de la Constitució —aquell al qual s'atribuïa la capacitat de suspendre l'autonomia catalana— per raons "temporals i jurídiques".

Traduït al llenguatge comú ve a dir que se li han passat els terminis legals per abordar al Senat una proposta d'aquesta naturalesa i que hauria de forçar molt la posició del Tribunal Constitucional perquè li donés la raó davant d'una iniciativa política que defensen PP i Ciudadanos —no així el PSOE i Podemos— i diferents mitjans de comunicació espanyols —amb Cebrián i Maruhenda al capdavant juntament amb les seves respectives capçaleres— però que qüestionen molts juristes.

Es posa així de manifest que el govern espanyol havia jugat les seves grans cartes a tres elements que no controlava: que l'executiu del president Carles Puigdemont renunciés a convocar el referèndum —una circumstància que mai no ha estat factible i ara menys que mai quan falta no pas més de dues setmanes perquè firmi el decret de convocatòria de l'1-O de comú acord amb Oriol Junqueras—, que hi hagués una divisió interna del govern —que no ha passat malgrat les friccions quotidianes entre el PDeCAT i Esquerra- i, finalment, que els deliris de la CUP no només fossin incòmodes sinó també corrosius. En aquest últim punt la sang no ha arribat al riu malgrat el malestar de molts membres del Govern.

En aquestes circumstàncies, l'executiu de Mariano Rajoy, tot i que té tot l'arsenal jurídic a punt haurà, vulgui o no vulgui, d'adoptar una decisió política. Els tribunals, la Fiscalia i les diferents instàncies judicials ja fan la seva feina, amb celeritat i excel·lència sempre. Però l'1-O camina amb pas ferm si no hi ha una acció contundent del govern espanyol. I és aquí on sorgeix el problema entre donar satisfacció als seus hooligans i que l'opinió pública internacional no acabi escandalitzant-se. La veritat és que l'Estat també improvisa i no tot són fortaleses malgrat els gestos abruptes i intolerants de cara a la galeria.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat