L'independentisme ha obtingut amb 70 diputats la majoria absoluta en el Parlament de Catalunya en les eleccions del passat 21-D i, en conseqüència, ha d'ostentar la presidència de la Cambra Legislativa, la majoria de la Taula i, posteriorment, formar el pròxim Govern de Catalunya per als propers quatre anys. Això és el que van votar els catalans fa dues setmanes i la seva voluntat ha de ser respectada.
Encara que pot semblar una obvietat és bo recordar-ho, ja que les circumstàncies polítiques a Catalunya són excepcionals i el soroll mediàtic pot portar a considerar normal aprofitar la circumstància que tres diputats són a presó —Junqueras, Sànchez i Forn— i uns altres cinc a Brussel·les —Puigdemont, Comín, Serret, Ponsatí i Puig—. Si el dia de la votació de la presidència del Parlament fos aquesta la situació dels vuit diputats abans citats, l'actual majoria de 70 escons quedaria reduïda a 62 davant una altra possible majoria de 65 escons que sumarien tots els partits del 155 i els vuit diputats dels comuns.
En aquestes condicions, Ciutadans, socialistes i populars s'han posat a fer números de què passaria si es mantinguessin a la presó els tres diputats i no poguessin anar a votar i, fins i tot, estudien l'opció d'atreure's els comuns, qui sap si a canvi d'oferir-los la presidència o una vicepresidència si amb això impedeixen una presidència del Parlament independentista i una majoria a la Taula. Els comuns esquiven una resposta directa i tan sols han dit que no donaran suport a una presidència per a Ciutadans.
Més enllà de tot el que té d'obscè provar de guanyar amb el 155 el que els catalans no han volgut donar-los a les urnes, caldria demanar, almenys als comuns, que desactivessin el moviment d'aquelles forces polítiques que a cavall de decisions judicials volen trencar el resultat del 21-D. El contorsionisme en política també té els seus límits encara que els hooligans aplaudeixin i aplaudeixin moviments cada vegada més impossibles.