A Catalunya, els acords de govern no solen ser ràpids i, a més, acostumen a tenir el seu moment de teatralitat i dramatisme. Malgrat el desig expressat per Pere Aragonés la mateixa nit electoral -en la seva condició de presidenciable de la força política que té tots els números per liderar el Govern- les negociacions i converses mantingudes fins ara no apunten a un guió diferent.

Malgrat tot, algunes coses si s'han anat aclarint al llarg d'aquesta setmana. El PSC serà la primera força de l'oposició malgrat la seva victòria el 14-F. Vol dir això que no té joc en les properes setmanes? Només el que li permeti Esquerra, que s'ha cansat de repetir que els vots socialistes no entraran ni per activa ni per passiva en cap de les seves equacions per completar majories.

El segon partit que ha anat aclarint el seu paper en la pròxima legislatura és la CUP. Els seus vots són necessaris per a un govern independentista d'Esquerra i Junts i públicament es reserven la seva última decisió al secretariat que celebraran aquesta setmana. A hores d'ara, ningú no contempla que la CUP s'impliqui en la gobernança i el seu paper es limitarà a validar la investidura si els seus vots són necessaris. Com van fer amb Puigdemont i amb Torra, serà més aviat en la segona votació d'investidura, quan només farà falta que s'abstinguin, mentre que en la primera haurien de votar afirmativament.

Queden, per tant, tres partits vius per a les properes setmanes en les quals Esquerra continuarà intentant formar un Govern amb Junts i En Comú Podem, copiant el model que hi ha, per exemple, en Lleida. Els comuns repudien la possibilitat que aquesta coalició pugui traslladar-se a Catalunya però els republicans hi continuaran insistint ja que té sentit amb el seu lema de campanya de Via Amplia. No sembla, tanmateix, que puguin tenir èxit Junqueras i Aragonès, ja que ni Colau ni Albiach no han obert fins la data ni una mínima via d'optimisme als republicans.

Queda l'acord entre ERC i Junts, l'opció aritmèticament més fàcil i políticament més complexa, després dels desacords dels últims temps. L'única reunió celebrada fins ara, divendres passat, va enviar un missatge que va rebaixar la tensió i va obrir la via a la negociació de veritat, que haurà de ser semblant a la de la presidència del Parlament per què sigui viable. La discreció que mantenen les dues parts podria significar que, després de l'escuma inicial, ambdues parts han comprès que no hi ha cap altra opció per presentar el 51,7% que ha votat a les diferents formacions independentistes. Però si és així, encara no ho sabem. Faran falta més proves per arribar a aquesta conclusió.