Aquest diumenge fa cinc anys de l'exili de Joan Carles I amb destinació a Abu Dhabi, la capital dels Emirats Àrabs Units. La seva marxa —mai no sabrem si va ser per voluntat pròpia o impulsat per la pressió del seu successor— es va produir després de mesos d'una intensa polèmica a Espanya per les investigacions de les seves finances que s'estaven duent a terme tant al Regne Unit com a Suïssa. Al centre de tota la investigació hi havia una presumpta comissió de 100 milions de dòlars rebuda de l'Aràbia Saudita. Encara que no és cap novetat a la història recent que els Borbons hagin de fer les maletes i emprendre el camí de l'exili —li va passar al seu pare, Joan de Borbó, i al seu avi, Alfons XIII—, el desterrament de Joan Carles va tenir certa deshonra: va abandonar el país on havia regnat durant gairebé quatre dècades enmig d'un ostracisme generalitzat —els joancarlistes van desaparèixer de cop i volta— i el viatge als Emirats Àrabs el va fer sense la seva esposa, la reina Sofia, que durant aquest lustre no l'ha visitat i tampoc no l'ha perdonat.

Les trobades de la parella s'han produït molt esporàdicament, com el 2022, durant la recepció que Carles III va oferir al palau de Buckingham als convidats al funeral de la seva mare, Elisabet II, a l'abadia de Westminster. Malgrat que els seus viatges a Espanya, fonamentalment a Galícia, han anat traslladant certa imatge d'un retorn pròxim, aquest ni s'ha produït ni és a l'agenda com quelcom que passarà del cert. La seva imatge continua esquitxada pels casos de corrupció i per les revelacions sobre les seves relacions personals, que han protagonitzat de manera molt especial l'empresària alemanya Corinna zu Sayn-Wittgenstein —més coneguda com a princesa Corina, pel fet d'haver estat casada en segones núpcies amb l'aristòcrata alemany Casimir zu Sayn— i l'actriu i vedet Bárbara Rey, amb qui va mantenir una relació estable durant més d'una dècada els anys vuitanta i noranta. A la presentació de les seves memòries, va comentar sobre llurs trobades: "Ell necessitava veure'm per les seves 'necessitats', però no per sentiments. De fet, la seva actitud amb mi va ser la de sempre davant els problemes: treure-se'ls del mig i no voler parlar més amb mi".

El llegat de Joan Carles I ja quedarà invariablement unit, a Espanya i a l'estranger, a la corrupció

Amb 87 anys, el rei emèrit s'esllangueix entre alguna visita familiar, la vida social a Abu Dhabi i un cert seguici espanyol, molt reduït, que regularment sol visitar-lo. Per cansament o avorriment, les seves escapades des dels Emirats Àrabs Units, on cada vegada passa menys temps, les combina amb freqüents estades a Londres o Ginebra. Però, sens dubte, el que veu pitjor és haver de guardar silenci per no desestabilitzar la monarquia espanyola i no poder moure's al seu aire per Espanya. Ha plogut molt des d'aquella carta que va enviar al seu fill amb la voluntat següent: "Fa un any et vaig expressar la meva voluntat i el meu desig de deixar de desenvolupar activitats institucionals. Ara, guiat pel convenciment de prestar el millor servei als espanyols, a les seves institucions i a tu, com a rei, et comunico la meva meditada decisió de traslladar-me en aquests moments fora d'Espanya". Va ser el peatge que va pagar perquè les causes judicials que tenia en marxa o les inspeccions fiscals es quedessin a la superfície i amb el temps s'anessin arxivant.

Tot i que per al novembre ha anunciat la publicació de les seves memòries amb el pompós títol de Reconciliación, en una cerca d'honor i prestigi, el seu llegat ja queda invariablement unit, a Espanya i a l'estranger, a la corrupció. Serà per sempre Joan Carles I el Corrupte i, en contra del que sosté, no hi ha una imatge distorsionada pels escàndols, l'exili i els seus propis errors. El que hi ha és un perdó judicial i fiscal pels anys que va estar al capdavant de la direcció de l'Estat. L'última vegada, el mes de maig passat, en què el Tribunal Suprem va rebutjar obrir-li una causa penal per cinc delictes fiscals contra la Hisenda Pública que van presentar magistrats jubilats, fiscals d'anticorrupció retirats i diversos intel·lectuals el mes de novembre passat. El calvari judicial que va provocar el seu exili s'ha anat arxivant, però la seva imatge ha quedat tacada per tota la vida i per a la història. S'ha guanyat a pols quedar arraconat entre el luxe dels Emirats.