Encara que no tenia cap dubte que el Consell General del Poder Judicial aplaudiria amb les orelles que els jutges s'haguessin manifestat en contra de la llei d'amnistia, que no s'ha aprovat encara, perquè està en tràmit al Congrés dels Diputats, tenia un cert interès per veure quin tipus de filigrana feia per validar una cosa que tots sabem que haurien retret si un altre grup de jutges s'hagués manifestat a favor de la llei d'amnistia. La veritat és que l'explicació té el seu interès, està feta a mida amb premisses més que discutibles i té una marcada posició de part. De part del Partit Popular vull dir, d'aquells que han fet de la crispació bandera política i de la política un assumpte dels jutges i no dels polítics. Lliurant imprudentment les claus del poder legislatiu al poder judicial, com els seus antecessors van fer en altres èpoques amb el poder militar.

Doncs bé, aquesta és l'explicació del CGPJ i de la seva anomenada Comissió d'Ètica en un dictamen que han emès: considerar lícita l'assistència de jutges a les concentracions contra actuacions polítiques si entenen que està en perill l'estat de dret i la independència de la justícia. Si consideren que està en perill, n'hi ha prou, no cal que estigui en perill. És més: pot no estar en perill, com és el cas, i ells pensar que sí. És un llistó realment baix per a un col·lectiu que després ha de dictar justícia amb les seves resolucions. N'hi ha prou que pensin que la seva independència està en perill perquè s'aproven lleis que simplement no els agraden, que els incomoden. Així, la Comissió d'Ètica considera que l'assistència a aquest tipus d'actes s'ajusta als principis d'ètica judicial, sempre que es doni una condició: que hi hagi en el jutge o jutgessa "un honest, meditat i sincer convenciment" que l'actuació objecte de repulsa "pugui afectar l'estat de dret".

Massa paraules buides per validar una actuació que és política i que si s'accepta per a un pronunciament polític, ha de servir per a tots els pronunciaments polítics possibles, caiguin d'un bàndol o de l'altre

Un honest, meditat i sincer convenciment, diuen els de la comissió, que l'estat de dret resulta afectat. Vegem-ho: honest, és a dir, decent, pudorós, moderat. Quin és el barem? Meditat o, el que és el mateix, que s'ha pensat atentament i profundament sobre alguna cosa. Durant quant temps? Amb quina intensitat? I, finalment, sincer convenciment. Tampoc no en dona gaires pistes concretes, però es podria definir com que el jutge en qüestió actua amb sinceritat i arriba a una conclusió mitjançant l'ús d'arguments lògics. Vaja, que pot fer el que vulgui segons el seu lliure albir. Massa paraules buides per validar una actuació que és política i que si s'accepta per a un pronunciament polític, ha de servir per a tots els pronunciaments polítics possibles, caiguin d'un bàndol o de l'altre.

Perquè no sempre ha estat així. En ple procés independentista a Catalunya, el 2015, un jutge, Santiago Vidal, fins i tot va ser apartat de la carrera judicial perquè en alguna conferència havia parlat de futuribles d'una Catalunya independent. El CGPJ el va sancionar per poder exercir la carrera judicial durant tres anys. 33 jutges suposadament sobiranistes van ser assenyalats en portada pel diari La Razón amb la voluntat que tinguessin complicacions en el desenvolupament laboral de les seves funcions. Ningú no els va avalar, ni els va protegir des dels òrgans judicials. Ni es va dir que la seva posició s'ajustava als principis d'ètica judicial perquè hi havien arribat després d'un honest, meditat i sincer convenciment. No s'ha de ser gaire perspicaç per arribar a la conclusió que no són arguments desplaçables a qualsevol posició que puguin tenir. Només són vàlids si tenen una posició. La que defensa la dreta. Per això, uns reben un indult i els altres són assenyalats.