S'atribueix a l'entrenador de futbol argentí Helenio Herrera la paternitat de la frase, després d'un partit, guanyar sense baixar de l'autocar, que hauria pronunciat el 1959, quan era el tècnic del Futbol Club Barcelona en un desplaçament a Sevilla. Tot i que H.H., com era popularment conegut, ho va negar sempre, el carisma d'El Mago i la seva popularitat el va convertir en el primer entrenador mediàtic de l'època. Aquest dimecres, Salvador Illa se'n deu haver anat a casa amb un sentiment força semblant. Ha passat un debat de política general, amb un govern monocolor de tan sols 42 diputats dels 135 que componen la cambra catalana, gairebé sense despentinar-se. Ha tingut crítiques, és clar. Però cap no ha estat prou perjudicial per al seu executiu. I un dels seus socis, Esquerra Republicana, disgustat com està, ha jugat obertament a marcar distàncies amb el PSC i el PSOE, gairebé com si ells no l'haguessin investit president de la Generalitat fa poc més d'un any.

I això que, segurament, una de les frases més encertades del debat l'ha pronunciada el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, quan s'ha referit al president Salvador Illa com el gran anestesista de Catalunya. Batet ho deia per la pèrdua d'identitat nacional, la relació amb el PSOE, les trobades amb la monarquia, la defensa del català davant dels jutges o el retorn de les pintures de Sixena que ara són al MNAC al govern de l'Aragó. Però, finalitzada la sessió parlamentària, es pot valorar l'habilitat del president, que ha aplicat la mena de sedació local justa per mantenir viu el debat, però que anés perdent interès amb el pas de les hores. Fins i tot la sempre agressiva Sílvia Orriols ha semblat perduda en un debat mancat d'èpica, potser perquè les discussions sobre l'obra de govern tenen molt interès, però no desperten passions. Insistir en fets i no paraules pot servir per a un bon Excel, un bon full de càlcul, però no per fixar l'atenció de l'espectador.

La feina d'aproximació entre el Govern i Esquerra permet pensar que hi haurà pressupostos

Una cosa semblant passa amb l'acord de Brussel·les i el seu compliment, signat el 2023 pel president Carles Puigdemont i el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, a la presó de Soto del Real des de l'estiu per delictes de suborn, organització criminal i tràfic d'influències. Fins i tot avui, els periodistes hem d'anar al document per saber amb exactitud què hi deia. La part més atractiva per a l'electorat de Junts té molt a veure amb l'apartat econòmic, des del dèficit fiscal de l'Estat amb Catalunya a l'"infern fiscal" dels ciutadans amb uns impostos alts, passant per la bonança de l'economia, que contrasta amb les dificultats per arribar a final de mes. Un discurs, sens dubte, imprescindible per al partit de Puigdemont, si vol intentar reconnectar amb aquells ciutadans que es miren la butxaca i que han passat una llarga temporada buscant reconèixer-se en unes propostes que no trobaven. Passa el mateix amb la necessitat de prioritzar la seva preocupació pel desequilibri territorial, que cada vegada és més notori i que es reflecteix en el fet que el creixement del PIB és més alt a la Catalunya metropolitana que a les comarques interiors.

Tancat aquest debat, del qual resten la votació de les resolucions parlamentàries i sobre les quals cal pensar que el PSC contribuirà amb el seu vot favorable o la seva abstenció a no complicar-se la vida, és evident que la carpeta immediata passa a ser el finançament singular i els pressupostos de la Generalitat per al 2026. La discussió d'aquesta jornada no ha donat pistes, i si alguna cosa ha ofert ha estat una perspectiva negativa per a l'aprovació dels comptes públics catalans. Però com que, en política, una cosa és la que es veu i una altra de molt diferent la que és, m'inclino a pensar que els primers mesos de l'any vinent hi haurà pressupostos. El treball d'aproximació entre el Govern i Esquerra permet avançar en aquesta direcció i el camí per anar apartant obstacles sembla acordat. Però per a això encara falta temps i en política tampoc no s'ha de descartar mai res. I menys a Catalunya…

Per cert, el partit en qüestió al camp del Betis i amb H.H. a la banqueta va acabar 2-5 a favor del Barcelona, que també va guanyar la Lliga.