Després de moltes hores d'incertesa i un autèntic caos informatiu en el qual les notícies anaven i venien, segons es tractés de mitjans occidentals o russos, tot apunta que uns minuts abans de les vuit de la nit, els mercenaris del grup Wagner, amb la mediació del president de Bielorússia, han acceptat aturar el seu avanç sobre Moscou i posar punt final a la rebel·lió. L'exèrcit paral·lel de Ievgueni Prigozhin, que havia progressat sense cap obstacle fins a situar-se a una hora de la capital russa, i amb una xifra indeterminada de professionals de la guerra que, segons les fonts, anava d'uns 25.000 homes a 50.000 ha iniciat el camí de tornada cap al sud del país sense que sapiguem, de moment, les cessions de Putin.
Tot apunta que el president rus, que alguns mitjans han situat viatjant a Sant Petersburg al llarg de la jornada per dirigir des d'allà la resposta als mercenaris de Wagner, ha tornat a sortir-se'n d'un nou embolic. Això sí, políticament més debilitat, però conservant la posició al capdavant del país, una cosa que durant tota la tensa jornada no era del tot segura. Com passa sempre en aquesta mena de conflictes, la informació que circula és una barreja de propaganda, de fake news i de notícies veraces. Caldrà esperar encara uns dies per disposar d'informacions absolutament segures.
Per no saber-ho del cert, encara es desconeix si ha estat un pas en fals dels mercenaris de Wagner i els seus responsables o, en realitat, Putin ha hagut de lliurar el cap dels principals responsables de la guerra d'Ucraïna, des del ministre de Defensa, Serguei Shoigú, al cap d'Estat Major de les Forces Armades, Valeri Gueràsimov. Si això últim és el que ha passat fruit de la negociació per a la retirada dels mercenaris sobre Moscou, és obvi que el president rus n'hauria sortit molt debilitat.
En qualsevol cas, la rapidesa amb què molts oligarques han abandonat la capital russa en els jets privats en les primeres hores del motí porta a pensar que hi ha un distanciament real amb el Kremlin i que creien que el vessament de sang seria inevitable. També la manera com Putin ha ordenat protegir la capital amb un desplegament de mitjans armats i barricades que endarrerissin l'arribada al centre de Moscou dels mercenaris. La victòria de Prigozhin en els acords secrets que pugui haver aconseguit, i la immunitat legal que pot haver obtingut de les autoritats russes per a ell mateix i tot el seu exèrcit, serà inversament proporcional a la fortalesa del president rus.
Indirectament, Ucraïna veu avui debilitar-se el seu invasor i la posició de Zelenski és una mica millor. Però tot això és en teoria, perquè moltes coses poden no ser com semblen. La guerra civil que semblava imminent ha quedat en una amenaça, en cap moment no sembla que hi hagi hagut civils en perill i tot ha estat un cop de palau entre polítics, militars i mercenaris. I desxifrar això en directe acostuma a tenir poc o res a veure amb el que en queda quan la inflamació informativa desapareix.