Amb l'entrada a la presó de sis excàrrecs de la Junta d'Andalusia —entre ells, un exconseller d'Innovació i dos alts càrrecs més aquest mateix dilluns—, els principals condemnats del cas dels ERO han ingressat a la presó a l'espera que ho faci l'expresident del govern andalús José Antonio Griñán, sobre qui recau una pena de sis anys de presó per malversació i prevaricació i d'inhabilitació absoluta durant 15 anys, de quan va ocupar la cartera d'Economia i Hisenda entre els anys 2004 i 2009. Qui també va ser president de la Junta andalusa i del PSOE, Manuel Chaves, ha esquivat la presó en ser condemnat exclusivament a 9 anys d'inhabilitació.

Segurament, el cas dels ERO és el més escandalós de corrupció de la democràcia espanyola. Durant una dècada, s'ha pogut documentar que va funcionar en l'administració governada pels socialistes un sistema fraudulent de subvencions sociolaborals aliè a qualsevol mena de control fiscal i a través del qual van ser concedits 680 milions d'euros. Per a això, es van modificar partides pressupostàries i així es va aconseguir eludir qualsevol mena de control.

Encara que l'Audiència de Sevilla va emetre sentència el novembre del 2019 i el Tribunal Suprem va ratificar la condemna el setembre del 2022, Griñán ha aconseguit esquivar la presó. Quan ja semblava que no li quedaven moviments per fer, ha al·legat que patia un càncer de pròstata i ara s'espera la decisió d'un forense que haurà d'estudiar la documentació mèdica aportada. També que l'examini per determinar si està en condicions d'entrar o no a la presó, perquè l'expresident al·lega que la malaltia que té no pot ser tractada al centre penitenciari. Un altre exconseller malalt també ha eludit fins ara l'ingrés a la presó.

En qualsevol cas, si primer hi va haver un moviment polític entre els socialistes per precipitar un indult que li permetés esquivar la presó, ara n'hi ha un altre d'humanitari també protagonitzat pels mateixos. No deixa de cridar l'atenció tanta humanitat sobrevinguda quan es tracta de polítics del teu mateix partit. En aquests casos, no és humanitat, és interès partidista. Legítim, però interès. Tampoc no és justícia, com propaga Susana Díaz, també expresidenta de la Junta d'Andalusia.

Humanitat i justícia hauria estat empatitzar amb l'exili i la presó dels dirigents independentistes catalans, per exemple. Humanitat perquè aquella sentència sí que va ser una atrocitat jurídica i els dirigents que van prendre el camí de l'exili ja han passat sis Nadals lluny dels seus. I justícia perquè, a diferència del frau dels ERO que els tribunals van avaluar en 680 milions d'euros, en el procés independentista no es va desviar cap euro amb partides camuflades per eludir els controls de la intervenció de l'Estat, com va reconèixer en el seu dia, fins i tot, el llavors ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.