El fracàs de l'opa del BBVA sobre el Sabadell és una gran sorpresa en tota regla. Menteix qui pugui dir que entrava en els càlculs de l'entitat catalana sortir-ne tan ben parada de la caça que va iniciar, de manera hostil, el maig del 2024 el banc presidit per Carlos Torres. Però també falta a la veritat qui asseguri que entrava dins del possible que el BBVA —el segon banc d'Espanya per actius— no se'n sortiria. Com ha estat possible que això succeís? En què ha fallat el BBVA? En què l'ha encertat el Sabadell? Malgrat que ara per ara tot són hipòtesis, perquè moltes claus encara no es coneixen, repassarem uns quants fets. Però abans que res, la notícia és enormement bona per a Catalunya, que conserva una entitat financera l'orientació de la qual es regeix des d'aquí.

Que només un 25,33% dels accionistes hagin acudit a l'opa és un fracàs per al BBVA. És veritat que aquests darrers dies s'havia allunyat la possibilitat que assolissin el 50%, sobretot un cop es va conèixer, a principis de setmana, la baixíssima acceptació per part dels clients accionistes, que només es va personar el 2,8% dels accionistes amb accions dipositades a l'entitat, cosa que equivalia a l'1,1% del capital social del banc. Va ser el primer senyal d'alarma per al BBVA: el comportament del minoritari. És evident que els va moure dues coses: la manca d'atractiu de l'oferta del banc basc, més enllà de les campanyes publicitàries, i un cert sentit de pertinença, uns al Sabadell i uns altres a una entitat catalana. També —i aquí hi ha sens dubte la clau—, per què córrer si, superat el llindar del 30% d'accionistes personats a l'opa, l'entitat basca no desistirà i llançarà una segona opa, aquesta necessàriament en efectiu?

Aquest càlcul, amb molt menys de sentimentalisme, el deuen haver fet els accionistes institucionals, aquells que havien de proporcionar a Torres el coixí necessari per a superar sense problemes el 30% i, segurament, és aquí on va fallar la cuina dels diferents fons d'inversió a l'hora de calcular amb quin percentatge s'havien de personar en la primera opa. Aquí va raure el segon èxit del Sabadell i molt especialment del seu president, Josep Oliu, que més enllà d'una resiliència admirable, va aconseguir convèncer tothom de dues coses: el BBVA no arribaria al 50%, i si hi havien d'acudir, el millo era esperar a la segona opa. Per això tota la seva estratègia era anar insistint en el mateix, amb dosis de confrontació directa amb la proposta de Torres, quan declarava una vegada i una altra que no es creia ni que assolís el 50%.

El duel dialèctic entre tots dos presidents ha beneficiat més el Sabadell que el BBVA, ja que el primer només feia que defensar-se i això en qualsevol litigi sempre té un atractiu més gran

Aquest duel dialèctic entre els dos presidents, ara és fàcil dir-ho, ha beneficiat més el Sabadell que el BBVA, ja que el primer només feia que defensar-se i això en qualsevol litigi sempre té un atractiu més gran. I els anomenats accionistes institucionals, que només es mouen per diners? Uns, com l'asseguradora Zurich, simplement no volien anar-hi i ho van anunciar des del principi. D'altres, com el mexicà David Martínez, amb el 3,86% del capital del Sabadell, que va anunciar a la recta final el seu suport al BBVA i hi va acudir amb el seu paquet accionarial, és possible que despistés més que qualsevol altra cosa. Tots els fons van haver de fer els seus càlculs sobre el percentatge amb el qual havien d'anar a l'opa, pensant que els altres hi anirien amb més i ells es podien reservar. A partir d'aquí, el resultat final estava cantat: només un 25,33%.

Potser algunes trucades importants als institucionals hi poden haver ajudat? Segurament que sí. El preu inicial, les condicions del govern espanyol a l'opa, el llarg període fins a prendre el control total, probablement també. La incertesa i el temor a un malestar a Catalunya després de tants pronunciaments de suport al Sabadell? Tot suma. Però no és el vector fonamental del que ha passat. El fet que el primer dia post opa el Sabadell hagi caigut un 6,68% i el BBVA hagi pujat un 5,98% entra dins dels càlculs previstos d'ajust del mercat borsari. Ara caldrà estar molt atents als moviments del Sabadell, perquè en el futur sigui capaç de guanyar musculatura i seguretat per evitar una nova situació com la viscuda aquests últims setze mesos i que sigui una realitat el pronòstic d'Oliu d'aquest divendres: Ha estat la millor sortida per a tothom.