El pronunciament de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea suposa una autèntica galleda d'aigua freda per als polítics independentistes exiliats a Bèlgica i l'inici d'una batalla judicial de resultat incert per al president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena obté una victòria en una qüestió gens menor i l'apropa a una situació impensable fa unes poques hores després d'una infinitat de derrotes judicials a Bèlgica, fonamentalment, però també en altres països europeus. Si fem cas a altres procediments judicials del TJUE, l'opinió de l'advocat Jean Richard de la Tour és molt significativa a l'hora de predir la resolució que acabarà adoptant el tribunal, ja que acostuma a coincidir. No obstant això, hi ha prou precedents per considerar que aquesta norma de caràcter general ha estat diferent en diverses ocasions.

Som, sens dubte, i així s'ha d'assenyalar, davant d'una mala notícia que, en part, desfà el camí recorregut des de novembre del 2017, data en què l'equip jurídic dels exiliats polítics va armar una doctrina que els ha permès arribar fins aquí sense grans sobresalts. Què hauria de passar per tornar a la casella en la qual hi havia tot el procediment judicial a Luxemburg fins fa unes quantes hores? Armar jurídicament una posició que permeti argumentar que a Espanya hi ha un risc de vulneració d'un dret fonamental a partir de demostrar deficiències sistèmiques i generalitzades en el funcionament del sistema judicial espanyol.

És possible demostrar-ho? Segurament sí, i només cal veure o escoltar les converses entre policies, jutges i periodistes que s'estan publicant aquests dies per veure com s'ha conspirat per crear proves falses, s'han publicat notícies falses i fins i tot jutges importants han aparegut en el marc de tota aquesta perversió de la veritat. Però després del que ha passat aquest dijous, un ha de ser especialment caut amb les expectatives, ja que l'evidència de les proves no garantirà un resultat positiu. Per què? Passar Espanya del club dels països amb un cert estàndard democràtic amb els del seu entorn a la situació que es pateix a Turquia, Polònia o Hongria no és una qüestió senzilla, però això i no una altra cosa és el que es demana a l'equip jurídic dels exiliats catalans, que demostrin les deficiències sistèmiques del sistema judicial espanyol.

L'independentisme català ha posat la seva confiança en la justícia europea, en la qual si fins ara s'havien obtingut grans victòries, aquest dimecres ha tingut un contratemps important. Però és allà, a Europa, on ha de continuar demanant justícia. El camí recorregut no s'ha de desfer, encara que de cop hi hagi hagut un inesperat contratemps. La resiliència demostrada pel president Carles Puigdemont i la resta d'exiliats s'ha fet evident tot just conèixer-se el pronunciament de l'advocat general del TJUE. "Lluitarem fins al final i sense rendir-nos, sense renunciar. Tots els escenaris possibles els tenim identificats i, per tant, sabem què és el que hem de fer en cada un d'ells. Des del més favorable al més desfavorable". Està clar que a partir d'ara s'obren unes incerteses que no existien i que caldrà veure el marge que deixa la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que emetrà la seva decisió a la tornada de l'estiu.