Les impactants imatges de l'incendi que crema al Baix Ebre des de dilluns passat i que ha arrasat més de 3.000 hectàrees, ha obligat a confinar diversos municipis i desallotjar masies en perill per tal d'evitar mals majors, són una advertència que no és un més dels que es produiran, segurament, aquest estiu. Alhora, el foc ha fet palès un malestar latent en la societat, fàcilment perceptible quan hom participa en converses a molts pobles de Catalunya, i un mal crònic a les comarques del sud del país, que se senten abandonades. Un sentiment probablement difícil de captar des de Barcelona o des d'alguna de les grans poblacions catalanes, que també tenen els seus problemes, però a les quals les administracions solen parar més atenció. Els que som de l'altra punta del país, d'alguns dels racons del Pirineu, bé sigui l'Alt Urgell o els dos Pallars, sabem perfectament què vol dir la desatenció i les bromes que se solen fer cada vegada que es repeteix que, per exemple, hi ha una llei electoral que beneficia les zones menys poblades de Catalunya.

És probable que les pròximes hores l'incendi quedi controlat, ja que les condicions climatològiques han millorat, amb menys vent i un descens de les temperatures. Els últims recomptes parlen de més de 3.100 hectàrees cremades, un terç de les quals dins dels límits del Parc Natural dels Ports. A la zona de l'incendi hi treballen desenes de dotacions dels Bombers de la Generalitat, així com efectius de l'UME i les BRIF, sol·licitades pel Govern. La situació també ha requerit el confinament de Paüls, Alfara de Carles, Aldover, Xerta i alguns nuclis de població al municipi de Tortosa, que sumen unes 18.000 persones. Per situar les xifres en un context més comprensible: el 2024 es va saldar amb 47.711 hectàrees cremades a Espanya fins al 31 de desembre. Una altra dada: en quinze anys a Catalunya mai no s'havien cremat tantes hectàrees a aquestes alçades de l'any. Segons les dades d'Agents Rurals, l'estiu del 2025 ja és el que acumula més hectàrees cremades fins a la primera setmana de juliol d'ençà de, com a mínim, l'any 2010. Amb les 3.173,3 hectàrees afectades per focs a Paüls fins a aquest dimarts a la tarda, des del primer de juny ja s'han calcinat 9.422,9 hectàrees, una xifra que supera les 6.576 del 2019, l'any amb més afectació fins ara.

En quinze anys a Catalunya mai no s'havien cremat tantes hectàrees a aquestes alçades del mes de juliol

Aquest és el fred balanç que, bo i ser important, com es veu, queda desbordat pel malestar per un aïllament perenne que governs i administracions no aconsegueixen redreçar. Un país complex com Catalunya necessita moltes coses. Una mirada cap a la capital i les seves necessitats. L'aeroport i la tercera pista? Parlem-ne. Sempre he cregut que sí, abans no col·lapsi el Prat. Però aquests debats es produeixen amb normalitat al Parlament i als mitjans de comunicació. És normal que sigui així, però el que no és ni lògic, ni natural, és que se segrestin discussions sobre el país que volem. Volem més pagesos, però no estem disposats a pagar el que val el producte del quilòmetre zero. Volem que hi hagi ramaderia, però retallem els ajuts als que s'hi volen dedicar. Volem pobles habitats i que no es generin pobles fantasma, però es redueixen els incentius perquè els joves s'hi puguin quedar i disposin de condicions bàsiques, com l'accés a l'escolaritat dels seus fills o un metge que atengui les seves famílies en un perímetre raonable. Diem que volem una Catalunya diversa, però el repartiment dels recursos públics cada vegada és més desigual.

El fet que més de la meitat de la superfície cremada siguin camps abandonats i antigues zones conreades no fa reflexionar ningú? Quan els pagesos diuen que no poden continuar i reclamen ajuts, són vistos amb una certa displicència i s'oblida que són l'avançada del que ve després. Ells se'n van, llancen la tovallola perquè no poden més i la zona boscosa del país cada vegada és més gran. L'augment del risc d'incendis i el canvi climàtic, amb l'augment de les temperatures i la reducció de pluges, acaben sent una bomba de rellotgeria. Els boscos estan abandonats, aquest estiu gairebé no es pot transitar per molts dels camins rurals, on la vegetació que ha caigut s'acumula a terra amb les bardisses. Cal netejar els boscos, és clar que sí. Però això, si algú ho sap, són els municipis de muntanya, que són els que patiran el foc i si no és aquest any serà el que ve. Però amb quins diners? A quina finestreta ho reclamen? Catalunya viu amb pressupostos prorrogats del 2023, ja que van decaure els del 2024 que va presentar el govern Aragonès i el president Illa encara no n'ha portat de nous al Parlament. Però quin departament tenia un augment per sota de la mitjana? La que aleshores era, nominalment parlant, la Conselleria d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. El nom no fa la cosa, però sí que defineix prioritats i recursos econòmics.