D'un temps ençà, aquella segona quinzena de juliol, que acostumava a ser un autèntic desert informatiu i el preludi del que també era l'agost, ha canviat i l'avantsala de les vacances d'estiu ha cobrat força gràcies a aquells que volen anar-se'n amb les carpetes tancades i els que durant l'any no han fet els deures i volen aprofitar el final de curs per fer veure que sí, que ells han complert.

Per això, l'última setmana de juliol esperen dos esdeveniments informatius d'alt voltatge: en la primera part de la setmana, Carlos Ramos, el jutge d'instrucció del TSJC encarregat d'obrir el judici oral de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, és previsible que hi procedeixi i es conegui la seva interlocutòria. Després de l'elevada petició de penes per part de la fiscalia —sis anys de presó i 21 d'inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes— és obvi el desenllaç del que firmarà el magistrat. Hi ha una petita possibilitat que l'obertura de judici oral es retardi fins al setembre —l'agost és inhàbil— però ningú no aposta per aquesta possibilitat.

L'obertura de judici oral arrossegarà el cas al Parlament de Catalunya on la Taula s'haurà de pronunciar sobre la situació de Borràs a partir de la interpretació que es faci de l'article 25.4 que fa referència a la suspensió d'un diputat quan se li obre un judici oral per un delicte de corrupció. Encara que Junts ha intentat buscar el suport parlamentari d'Esquerra i la CUP per blindar Borràs no ho ha aconseguit, ja que ambdós partits no emmarquen la situació processal de la presidenta com un cas de lawfare. No obstant això, i malgrat que l'article 25.4 parla de suspensió immediata, no sembla probable que acabi sent així i hi ha un convenciment ampli que el calendari permetrà que sigui al setembre quan es decideixi.

La segona carpeta de la setmana vinent serà la reunió de l'anomenada taula de diàleg entre el govern espanyol i el Govern, en realitat la part de l'executiu d'Esquerra Republicana. Sorprenentment, la cimera no té una data anunciada, encara que es va assegurar després de l'entrevista entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès fa vuit dies que seria abans de final de mes i també que ells no hi assistirien, delegant els seus respectius equips. El ministre Bolaños i la consellera Vilagrà van emmarcar aquesta cita en la "superació de la judicialització, garantint la seguretat jurídica" que no és exactament la desjudicialització i que precisa la cooperació activa de la fiscalia general de l'Estat, el nou titular de la qual serà ben aviat Álvaro García Ortiz, que aquesta setmana ha estat designat pel govern per substituir Dolores Delgado, a més de l'Advocacia de l'Estat dependent de la Presidència del govern espanyol.

L'objectiu de la part catalana seria aconseguir que la macrocausa del jutjat 13 de Barcelona tingués un tractament diferent i aquí podria entrar la possible recuperació de la modificació del Codi Penal per abordar la supressió dels delictes de sedició i de rebel·lió, en línia amb altres codis penals europeus. Aquesta modificació és una vella idea del diputat dels comuns Jaume Asens, que en aquests últims temps ha trobat opinions variables per part del PSOE, que han anat des de l'inicial interès a la iniciativa fins, més recentment, l'oposició.