Encara que de dimensions polítiques clarament diferents, Alberto Núñez Feijóo i Pere Aragonès s'examinen aquest dimarts per les seves respectives cambres legislatives. El primer, al seu impossible camí cap a una investidura a la qual es presenta amb tan sols 172 vots a favor i necessitat de quatre més per a la majoria absoluta que el portaria volant cap al palau de la Moncloa. El segon, amb una minoria política més que cridanera, aborda un debat de política general amb tan sols els seus 33 diputats dels 135 que té la Cambra catalana i haurà de fer equilibris perquè l'àmplia oposició, encapçalada per PSC i Junts, no el deixin en franca minoria en les resolucions que s'aprovaran divendres.

Feijóo acudeix a les Corts a reclamar ser investit i amb els únics suports dels diputats de Vox. La seva línia argumental durant el debat està més que clara: Pedro Sánchez ha anteposat els seus interessos per damunt dels d'Espanya i està disposat a fer tota mena de concessions a l'independentisme i especialment al president en l'exili Carles Puigdemont per continuar quatre anys més en la Moncloa. I per això s'ha obert la via de l'amnistia o el del verificador dels acords que s'assoleixin, dues carpetes que no estan ni de bon tros tancades, encara que s'està desbrossant el camí.

En qualsevol cas, és obvi, que l'ombra de Puigdemont serà més present que mai en el debat del Congrés, com també es va veure aquest diumenge en l'acte polític convocat pel Partit Popular a la plaça Felip II. En les últimes hores, el PP ha afluixat les seves crides al transfuguisme d'un grapat de diputats socialistes després de les crítiques generalitzades que ha rebut, algunes no des de l'esquerra, ja que la dreta en la seva desesperació havia creuat en aquesta qüestió una perillosa barrera.

Aquí, al Parlament, el president Aragonès també passarà un examen sobre algunes de les seves propostes polítiques. En concret dos: la salut de la Taula de Diàleg amb el PSOE que el mateix va liderar i de la que només n'han format parteix consellers d'Esquerra, ja que la delegació de Junts va ser vetada per tenir entre els seus membres presos polítics i l'Acord de Claredat que va proposar fa ara justament un any com la seva proposta estrella en l'últim debat de política general i que tenia per objecte aconseguir el referèndum definitiu. Per a això va designar un consell assessor integrat per nou acadèmics del qual no se sap gaire i que, sens dubte, voldrà explicar.

Però més enllà d'aquestes dues iniciatives, considerades de gran transcendència per al president Aragonès, també serà interessant comprovar com esquiva la minoria política del seu govern en complir-se un any de la sortida de Junts del Govern, després de l'expulsió del seu vicepresident i davant d'acusacions d'incompliment dels acords d'investidura. Després de les eleccions del mes de juliol passat, hi va haver intensos rumors que Esquerra podia intentar recompondre l'executiu català amb els seus anteriors socis, però mai no hi ha hagut constància que Aragonès fes tal proposta. Potser els republicans ho han intentat o han albirat directament que Junts no està interessat en una operació així en aquest moment i que prefereix mantenir-se així fins a les noves eleccions catalanes.