Amb la decisió de la jutgessa del jutjat número 3 de Badajoz, Beatriz Biedma, d'enviar a judici David Sánchez, germà del president del govern espanyol, com a investigat pels delictes de prevaricació i tràfic d'influències per la seva contractació a la Diputació de Badajoz, s'estreny una mica més el setge judicial en què es troba immers Pedro Sánchez. El cas de David Sánchez s'afegeix al de la seva dona, Begoña Gómez, que no es troba en una situació processal millor, a la causa que porta el jutge Juan Carlos Peinado i que també té la condició d'investigada —antigament, imputada— i a qui se li atribueixen delictes de tràfic d'influències, corrupció en els negocis, apropiació indeguda i intrusisme laboral. És una situació certament anòmala i que no té parangó en la història recent d'Espanya ni en el nostre entorn europeu: un president de govern amb dos familiars tan pròxims, com són la seva esposa i el seu germà, investigats per causes de corrupció. I que tenen les seves connexions, bé sigui al palau de la Moncloa o en la direcció del PSOE, al carrer Ferraz de Madrid.

És obvi que cal defensar, en aquest cas, com en qualsevol altre, la presumpció d'innocència fins que no hi hagi sentència. És normal que la política vulgui saltar-se aquest tràmit, ja que sempre ha estat així i aquí ningú no ha preservat la innocència d'un adversari polític i, fins i tot, si era independentista català o sospitós de ser-ho, es recaragolava una mica més i se li aplicava la coneguda com a pena del telenotícies, amb les càmeres de televisió arribant fins i tot abans que els policies. Encara més: amb molt poc s'ha ocasionat, de vegades, un mal irreparable en casos que han acabat arxivats i sense cap condemna. Aquí ja hem vist de tot, i la justícia ens ha avergonyit tantes vegades que qualsevol cautela sempre és poca. Sempre poso com a exemple —perquè em sembla inaudit i un dia algú reconeixerà l'error d'aquella sentència— que hem vist com dues persones, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que demanaven als manifestants concentrats a la rambla de Catalunya de Barcelona pel procés que se n'anessin a casa sense provocar incidents, eren condemnats pel Tribunal Suprem per sedició a nou anys de presó i inhabilitació absoluta. I la Fiscalia va arribar a demanar disset anys de presó i els mateixos d'inhabilitació com a promotors de rebel·lió. I això va ser escrit i redactat pel Suprem i aplaudit pel PP i el PSOE, així com pels mitjans de paper d'Espanya i els de referència a Catalunya.

És una situació certament anòmala que un president de govern tingui dos familiars tan pròxims —la dona i el germà— investigats per causes de corrupció

Del cas del germà de Pedro Sánchez, que la justícia ja jutjarà i que ja sabem que ocuparà molta informació en el futur, també política, hi ha una cosa que és certament sorprenent i que és claríssimament una mala praxi en la vida política. Es tracta de Miguel Ángel Gallardo, líder del PSOE d'Extremadura i expresident de la Diputació de Badajoz fins fa uns dies, i al qual la jutgessa també atorga la condició d'investigat pels delictes de prevaricació administrativa i tràfic d'influències, juntament amb nou persones més. Doncs bé, Gallardo, amb l'empara del PSOE, ha saltat de la presidència de la diputació a l'Assemblea Extremenya, en una maniobra que ha comportat la dimissió de cinc persones que anaven abans que ell a la llista, per tal de tenir la condició d'aforat com a parlamentari autonòmic i no poder ser detingut i, en cas de ser jutjat, que la causa s'hagi d'elevar al Tribunal Superior de Justícia d'Extremadura. No només això, fa poc també s'ha dut a terme una modificació del codi ètic del PSOE que li permetrà mantenir-se com a cap dels socialistes d'aquella regió.

I per què aquest moviment precipitat de Gallardo quan fa molt pocs mesos deia el contrari? Doncs perquè la justícia haurà de sentenciar si es van cometre irregularitats en la creació i adjudicació, per al familiar del president socialista, de la plaça de coordinador de les Activitats dels Conservatoris de la Diputació de Badajoz. I, per aquí, baula a baula, tal volta s'arriba a Gallardo, o això pensa la jutgessa. I l'investigat es protegeix en un nou càrrec que li atorga inviolabilitat i immunitat i la justícia hauria de demanar permís a la cambra de la qual forma part i només un tribunal superior pot jutjar-lo. Que el moviment del PSOE extremeny és difícilment presentable és gairebé una obvietat. És èticament reprovable, malgrat que els socialistes assegurin que el que s'està produint és una persecució judicial de Pedro Sánchez, que engloba des del seu partit fins a la seva família. Però ja són molts casos i molts jutges per pensar que hi ha una conjura de tots plegats.