Miracle és potser la paraula més repetida aquests dies entre les files socialistes. Es necessita un miracle, repeteixen. El PSOE dona gairebé encefalograma pla quan falten quatre setmanes per al diumenge 29 de novembre. La tragèdia d'Urda, a Toledo, en què les fonts oficials mantenen congelat el nombre de 69 víctimes mortals, ha deixat el PSOE sense respiració natural, amb un ministre fantasma al capdavant de Transports i un president del govern KO perquè està acostumat a gestionar relats, i no és el mateix encapçalar el dol oficial amb els electors mirant-te fixament. El més curiós és que Pedro Sánchez, l'indiscutible rei de l'estratègia electoral, l'home de les mil enquestes cada matí a la Moncloa, capaç d'inventar-se fins i tot una vaga general contra l'oposició amb el tema de l'habitatge, ha quedat desarmat.
Només cal sentir el silenci sepulcral de la Moncloa, al qual acompanyen els principals ministres, des de Félix Bolaños fins a Óscar López, el rival de Díaz Ayuso a les eleccions de la Comunitat de Madrid, i al qual el PSOE havia dedicat molts esforços —50 entrevistes a TVE en dos anys— i molts diners —el ministre inversor en mitjans a lloms de la transformació digital— per poder competir amb la líder popular de la capital espanyola. Ara, és que han desaparegut fins i tot de les xarxes socials. Fins i tot el director de Gabinet de Presidència del govern espanyol entre el 2018 i el 2021, Iván Redondo, que s'havia convertit en el gran animador de les expectatives socialistes per la seva reconeguda experiència demoscòpica, guarda silenci des de l'accident ferroviari.
Sánchez, l'indiscutible rei de l'estratègia electoral, l'home de les mil enquestes cada matí a la Moncloa, capaç d'inventar-se fins i tot una vaga general contra l'oposició amb el tema de l'habitatge, ha quedat desarmat
Aquella idea de Redondo de ser el PSOE primera força, desplaçant el PP de Feijóo, és avui, clarament, una utopia si ens atenim a la demoscòpia coneguda. Hi havia, fins a la catàstrofe de Toledo, una remuntada del PSOE, lògica perquè existia una estratègia clara de precampanya al voltant de l'habitatge, l'arribada de Vox i la persecució judicial de la família Sánchez, i les coordenades del 29N han canviat abruptament. No val res del que s'havia treballat prèviament i entrem en una campanya amb uns ítems diferents: capacitat de gestió enfront d'una Espanya plena de forats, més que un formatge emmental; recuperació d'una mínima normalitat, que superi l'excepcionalitat permanent actual; i un missatge molt subliminar fora de l'espai públic: el pes dels casos de corrupció ha minvat la capacitat de resposta.
Hem passat de presumir de les infraestructures a estar-ne avergonyits, mentre set persones que han ocupat càrrecs importants al Ministeri de Transports amb Pedro Sánchez estan processades o investigades. José Luis Ábalos, exministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana; Koldo Aguirre, exassessor principal del ministre i membre dels Consells d'Administració de Ports de l'Estat i de Renfe Mercaderies; Isabel Pardo de Vera, expresidenta d'Adif (Administrador d'Infraestructures Ferroviàries) i, posteriorment, secretària d'estat de Transports; Jesús Manuel Gómez García, exsubsecretari de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana; Francisco Javier Herrero Lizano, ex director general de Carreteres; Álvaro Sánchez Manzanares, ex secretari general de Ports de l'Estat; Michaux Miranda, ex director general de Gestió de Persones d'Adif; i José Luis Rodríguez, sotstinent de la Guàrdia Civil adscrit a la seguretat del complex de Nuevos Ministerios (seu central de Transports).
En les pròximes hores, sortiran les primeres enquestes que ja recolliran l'impacte de l'accident de Toledo. Les principals magnituds apareixen clares: l'aliança PP-Vox apareix més sòlida que mai, amb una variable important com és que els populars podrien millorar o repetir els resultats del 2023 de 137 escons. El seu soci de la ultradreta pot arribar a doblar els 33 parlamentaris que té ara. La suma total no allunya aquest consorci de la dreta espanyola dels 200 congressistes. El PSOE torna al punt de partida d'abans de la convocatòria electoral i es mou sobre els 100 parlamentaris, una xifra ridícula i susceptible de quedar en dos dígits. L'horitzó del Front Ampli de Colau es mou en uns discrets números del voltant de la desena a Espanya i tres a Catalunya. I veurem com la campanya tornarà, lentament, a agafar velocitat. Però ja res serà com abans de la catàstrofe de Toledo.