Costa realment d'entendre que una tragèdia com la de l'incendi del bloc de pisos de València, que ha causat ja nou morts, s'hagi pogut arribar a produir. Les imatges dantesques que hem pogut veure en directe i la velocitat amb què s'ha propagat el foc a l'immoble semblaven més pròpies d'una pel·lícula de terror que d'una escena real. El desolador panorama de l'endemà, amb morts, ruïnes, tragèdia i més de 400 veïns afectats, porta a preguntar-se què és el que ha fallat i si els treballs d'inspecció de les administracions eren els adequats. Perquè, en aquests casos, cal trobar respostes. De la mateixa manera que és inevitable exigir que darrere d'aquest moviment de solidaritat que es produeix inevitablement amb les víctimes hi hagi també un acompanyament quan les càmeres de televisió desapareguin, que serà molt aviat, i les llàgrimes que romanguin només siguin dels perjudicats.

Sembla obvi que en alguna baula de la cadena de seguretat de l'edifici alguna cosa no era correcta i el perill no va ser detectat a temps. Ara, tothom sembla que en sap molt, de plaques d'alumini i de l'efecte xemeneia, el qual, amb el fort vent, hauria propagat ràpidament el foc. Pot ser que sigui així. Però ningú en el seu moment no va poder fer una anàlisi similar? Era necessària una tragèdia com aquesta perquè sorgís el debat públic? Per què no es va fer res en un incendi que evoca inevitablement el que es va produir, el 2017, a la torre Grenfell de Londres, quan van perdre la vida 72 persones? Han passat gairebé set anys de la tragèdia londinenca que també va acabar calcinada. En aquella ocasió, es va concloure en la investigació que l'origen del foc va ser un error elèctric d'un frigorífic en un dels habitatges de la quarta planta. Però el resultat va ser que va avançar ràpidament per l'exterior de l'edifici, que també tenia un revestiment compost de plaques d'alumini i d'un aïllament exterior, altament inflamable.

Ara el govern de Pedro Sánchez haurà de catalogar quants edificis corren aquest mateix risc en cas d'incendi si vol prevenir futures tragèdies

Si les conclusions oficials ho acaben aclarint i el resultat és equiparable al de Londres, caldrà crear com es va fer a la capital anglesa un inventari per conèixer quants edificis disposen d'aquest tipus de revestiment. Aquestes últimes hores, hem llegit, recuperant aquell cas del 2017, que es va descobrir que hi havia aproximadament setze mil apartaments privats que encara tenien un revestiment exterior similar al que va propagar l'incendi de Grenfell. Amb aquest exemple amb el qual poder comparar, ara el govern de Pedro Sánchez haurà de catalogar quants edificis corren aquest mateix risc en cas d'incendi si vol prevenir futures tragèdies. Són moltes les famílies que, en aquests moments, deuen estar seriosament preocupades perquè el que ha passat a València no acabi passant a l'edifici en el qual viuen.

Una última reflexió. No és cap secret que els continus booms immobiliaris produïts a Espanya han ocasionat més d'un problema amb els materials i el final de les construccions després d'una època de crisi. I el litoral mediterrani, especialment el valencià, ha patit especialment obres inacabades amb constructores que van deixar la feina a mitges perquè no van poder fer front als compromisos adquirits. Ja sabem com va acabar allò, perquè tampoc fa tants anys, el paper dels bancs i més tard els fons voltor. El cas de València ens situa de nou davant del mirall d'unes normatives que potser no són les adequades. O fins i tot pitjor si ningú no va fer que es complissin al peu de la lletra. Veurem què diran les investigacions que ja estan en marxa, però és exigible arribar a saber tota la veritat i adoptar urgentment mesures perquè no torni a passar.