San Torpete, en italià, Torpes de Pisa, en espanyol, va ser un màrtir que, segons la tradició cristiana, al segle I va escollir Jesús abans que mantenir els honors de la guàrdia de Neró, que fins aleshores havia liderat. Segons el santoral, aquest dilluns se celebra el seu dia. Davant del silenci a què ens ha sotmès, durant cinc dies, Pedro Sánchez tancat a la Moncloa, esfullant la margarida sobre si ha de seguir o no com a president del govern espanyol, fins al moment no tenim res més concret sobre la seva decisió que Sant Torpetes. Potser està arribant a la conclusió que la justícia espanyola no és aquella que des del Renaixement es representa com una dona amb els ulls embenats, amb l'espasa a una mà i la balança a l'altra, com a imatge d'equilibri i d'equitat.

Curiós el santoral del dia, per a qui mai no dona cap puntada sense fil i ha provocat un pànic al PSOE on tots els seus dirigents paguen amb la cara de terror. El comitè federal socialista de dissabte al carrer Ferraz era un poema, amb alguns dels seus membres en clar estat de pànic i desencaixats. Només cal mirar, per exemple, el ministre de Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, lampista en cap del Palau de la Moncloa, que o bé no sap res, i d'aquí ve la inquietud, o el que s'imagina no li agrada. Per això l'apagada informativa, que aquesta vegada no ha perdonat a ningú.

Com que el moment és insòlit, un president del govern espanyol no havia protagonitzat mai una situació d'interrompre el seu mandat per reflexionar sobre la seva continuïtat, tot el que n'ha derivat és, si més no, estrany. Ja sé que als socialistes no els agrada que se sigui crític amb el moviment de Sánchez, i de seguida fan servir etiquetes si no hi ha empatia amb la seva decisió. Però escoltant aquest diumenge el diputat d'Esquerra Ruben Wagensberg, que ha hagut d'exiliar-se a Suïssa per una estrafolària persecució per terrorisme del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón, explicant que cap socialista català no li havia enviat cap missatge de suport, es fa difícil empatitzar amb el Sánchez polític.

Un president del govern espanyol no havia protagonitzat mai una situació d'interrompre el seu mandat per reflexionar sobre la seva continuïtat

Parlo de Wagensberg perquè forma part de l'últim paquet d'exiliats, amb govern socialista a la Moncloa, però podria referir-me a qualsevol dels altres set investigats en la causa Tsunami Democràtic, que també han hagut d'anar-se'n a l'estranger i que se sumen als que ja hi són des del 2017, començant pel president Carles Puigdemont. La realitat és tossuda: només han trobat solució legal quan Pedro Sánchez no ha tingut escapatòria i s'ha vist forçat a la llei d'amnistia. Després s'han construït els discursos i s'ha parlat de la normalització. Però tots sabem que la normalització ha estat la falta de vots al Congrés, no fruit d'una reflexió política.

Quan escric aquest article —22 hores de diumenge—, ningú no sap a quina hora ens comunicarà Sánchez la seva decisió. Home, molt normal no és. Deu tenir a veure amb un gen molt espanyol, perquè els asseguro que en un altre país de les grans potències de la Unió Europea una actitud així seria impensable. Sort que ja falta poc.