La decisió del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) d'emetre un informe favorable sobre la renovació d'autorització de l'explotació de la central nuclear d'Almaraz, a Càceres, permet superar l'impàs que existia, ja que salta un dels principals per allargar la seva vida útil més enllà del 2030. La notícia és molt important per a Catalunya perquè el calendari actual començava a entrar en una zona perillosa: el cessament definitiu d'explotació d'Ascó I finalitza l'octubre del 2030; el d'Ascó II, el setembre del 2032, i el de Vandellòs II, el juliol del 2030. Tot i que el seu calendari oficial de tancament s'allarga fins al 2035.
La prolongació de l'activitat de les tres centrals nuclears catalanes és clau per al país, ja que produeixen el 60 % de l'electricitat que es consumeix a Catalunya i la competitivitat de l'economia catalana va íntimament lligada a la prolongació de l'activitat a Ascó I, Ascó II i Vandellòs II. Tant és així que es troba fora de qualsevol anàlisi realista que hi pugui haver una transició energètica sense l'energia que prové de les centrals nuclears, per motius molt diferents, entre els quals l'augment immediat del preu de la factura de la llum, que provocaria, segons càlculs que s'han dut a terme, un augment del 23 %. A això cal sumar-hi que augmentaria el risc d'inestabilitat, cosa que s'hauria d'evitar després de la gran apagada de l'abril del 2025. Raons tècniques, en conseqüència, per al seu tancament no n'hi ha i, al revés, la pilota és al món de la política.
Perquè, al final, el Ministeri per a la Transició Ecològica serà el que hagi d'emetre una resolució vinculant, tenint en compte el dictamen del regulador i les seves implicacions per al conjunt del sistema elèctric. És a dir, podríem necessitar com a país una cosa i el govern espanyol adoptar la decisió contrària per ideologia. Arribats a aquest punt, valdria la pena fer una sèrie de consideracions: només des d'una visió antiga, contrària al progrés econòmic i deformada de les necessitats del país es pot continuar defensant que el camí correcte és mantenir el calendari previst de les centrals nuclears. En els últims anys han passat prou coses, com la guerra d'Ucraïna, sense anar més lluny, per no voler quedar-hi exposats, i ens acabaria forçant a importar més gas natural de tercers països o a una dependència més gran de les interconnexions elèctriques amb França o el Marroc.
A Catalunya, el debat, si no es polititza, hauria d'estar superat, ja que el bloc que defensa la continuïtat d'Ascó I, Ascó II i Vandellòs II és transversalment i majoritàriament molt ampli al Parlament
Així ho han entès altres països europeus que han frenat els seus plans de tancament nuclear i s'està produint justament el contrari: un fenomen de renaixement nuclear. Han fet marxa enrere Bèlgica (ha frenat la seva apagada nuclear total), Itàlia (malgrat prohibir-la en el passat mitjançant referèndum, ha presentat projectes legislatius per instal·lar reactors avançats) i Suècia (40 anys després d'abandonar l'energia nuclear, planteja la construcció de tres reactors) en un gir total de 180 graus. És de sobres coneguda l'aposta de França per aquesta energia, i països com Polònia, Països Baixos i la República Txeca, que no la feien servir, han aprovat plans multimilionaris per construir les seves primeres centrals nuclears de gran mida. Queda Alemanya, on es va completar l'apagada nuclear i ara hi ha un intens debat, ja que ha disparat el preu de la llum cinc vegades per sobre dels de França i ha afectat negativament el seu creixement econòmic.
A Catalunya, el debat, si no es polititza, hauria d'estar superat, ja que el bloc que defensa la continuïtat d'Ascó I, Ascó II i Vandellòs II és transversalment i majoritàriament molt ampli al Parlament. Per això és bo resoldre el debat com més aviat millor i remar tots en la mateixa direcció sense sumar-se a falses demagògies, moltes del segle passat.