Fins a diversos mitjans de comunicació internacionals ha arribat la publicació aquest dissabte de l'ocupació d'un hotel del centre de Barcelona perquè el seu propietari era un israelià, i s'han divulgat imatges de com se substituïen banderes de l'establiment per les de Palestina. El fet que no hi hagi hagut més incidents no resta gravetat al succés, ja que la història ens demostra que és enormement perillós iniciar una persecució de persones en funció del seu origen. Són pràctiques que s'han de denunciar sense matisos si es produeixen a casa nostra, perquè una espiral en aquesta direcció, sigui del bàndol que sigui, només pot comportar un retorn al pitjor passat possible.

Barcelona no pot permetre-s'ho, que passi això als seus establiments, i molt menys en un moment en què la ciutat intenta recuperar una certa imatge de capital solvent i oberta al món. Això, després de vuit anys de mal govern a la ciutat, que de la mà d'Ada Colau va davallar a les pitjors valoracions en seguretat i va protagonitzar nombrosos conflictes amb els més diversos sectors de la ciutat. Entre els errors palmaris hi va haver la ruptura de relacions amb la ciutat de Tel-Aviv i que l'actual batlle, Jaume Collboni, va restaurar tan bon punt va accedir al càrrec, per mantenir-hi, així, una relació privilegiada, igual que hi ha amb Gaza.

El camí sí que és, en canvi, les protestes al carrer per expressar la repulsa. Fa uns dies n'hi va haver una de proisraeliana, de denúncia, després de l'atac terrorista de Hamàs a la zona que limita amb la Franja de Gaza i que va causar centenars de morts, amb imatges realment terribles amb ancians i amb nens. Aquest dissabte, una de més multitudinària, que va reunir unes 19.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i convocada per la comunitat palestina, va demanar "d'aturar el genocidi d'Israel a Palestina". La manifestació també es va convertir en una crítica als Estats Units i la Unió Europea, que consideren Israel un soci estratègic a la regió.

Davant un conflicte que serà llarg i al qual costa veure una sortida negociada, com s'ha comprovat aquest dissabte a la cimera internacional celebrada al Caire, organitzada pel president egipci Abdelfatah al Sisi, i a la qual han assistit representants de 34 països, entre ells el president espanyol Pedro Sánchez, els intents destinats a rebaixar el conflicte bèl·lic semblen condemnats al fracàs. Les posicions entre els països àrabs i els europeus semblen abismals, i té raó el ministre britànic d'Exteriors, James Cleverly, quan assenyala que som en un moment de màxima polarització i que cada vegada el conflicte està més a flor de pell i és més passional.