Pedro Sánchez ha anunciat, amb l'habitual potència mediàtica que utilitza el president del govern espanyol, que dilluns vinent serà a Barcelona per defensar els indults en un gran acte al Teatre del Liceu. Serà la tercera visita en dues setmanes, ja que va assistir el passat dia 7 al lliurament de la medalla de Foment a Javier Godó i aquest divendres serà a la cloenda de les jornades del Cercle d'Economia i amb el primer ministre italià Mario Draghi, de nou, a Foment. I, com que les coses en política mai no passen per casualitat, és evident que vol treure el màxim partit a la mesura de gràcia i a la seva proposta, ara per ara buida del més mínim contingut, de "retrobament" entre Catalunya i Espanya.

Està molt bé que vingui a Barcelona tantes vegades com vulgui i que expliqui el seu projecte. També, saber si els indults són un punt final o, al contrari, si es tracta de l'inici d'un canvi d'actitud del govern espanyol amb Catalunya. O bé si és el reconeixement del seu error, ja que va donar suport al 155, la suspensió de l'autonomia, va validar la violència policial de l'1 d'octubre, el discurs del Rei del dia 3, la presó i l'exili dels líders independentistes, i tota la repressió que ha vingut des d'aquell octubre del 2017. Fins i tot, per què no, podria anar a Lledoners a visitar-los, als presos polítics. Com que res d'això no succeirà, l'acte de dilluns se circumscriu a provar de treure rèdit a Catalunya dels indults que aprovarà el govern espanyol ben aviat i als quals dona suport el 87% de la societat catalana.

No es tracta de convèncer-los sinó de pujar a l'onada, pràcticament unànime, d'una societat que ha vist en la presó un acte d'una gran injustícia i de falta d'humanitat. Si Sánchez vol convèncer la gent, no hauria de sortir de Madrid. Amb convocar un acte similar en el Teatro Real o al Casino de Madrid en tindria prou i compliria la seva funció de fer pedagogia i desmuntar totes les mentides que bona part de la classe política espanyola i dels mitjans de comunicació s'han dedicat amb afany a predicar. I que, ara, davant la força amb què arriben les informacions de la justícia europea esmenant tota la bastida que el Tribunal Suprem ha construït hi ha pressa a desmuntar.

El deep state va voler construir-li a Felip VI el seu 23-F amb el 3 d'octubre, i alguna de les ments poc preclares que per allà habiten va confondre aquell cop d'estat de 1981 amb una acció parlamentària, democràtica de soca-rel, en defensa de la independència de Catalunya. Ara cal tirar-ho enrere, ja que més enllà dels Pirineus ningú no s'ho creu i l'independentisme continua sent àmpliament majoritari en escons i en vots. Ara, amb els indults, es pretén tirar aigua al vi de l'amnistia, el referèndum i el dret a l'autodeterminació. I tornar a parlar de tercera, quarta o cinquena transició sense haver acabat encara la primera.