La Sala Segona del Tribunal Suprem ha donat aquest divendres un nou cop de puny a sobre de la taula deixant clar que a Espanya no hi ha més poder que el seu. No per esperada i anunciada -la justícia espanyola és l'única en què les sentències són sempre avançades pels corresponents mitjans de comunicació oficials- la mesura del Suprem revocant el tercer grau dels presos polítics catalans i també l'aplicació de la semillibertat del 100.2 és insignificant. Al contrari. Posa de manifest que Espanya és un país en involució permanent i que la seva democràcia només fa passos cap enrere. La coincidència en el temps amb els pronunciaments colpistes de desenes de militars de diferent graduació en la reserva no fan sinó reforçar l'escarni que suposa veure's sotmesos a l'arbitrarietat judicial.

L'estat espanyol ho demostra dia dia: no hi ha camí transitable per al diàleg que no sigui un terreny sembrat de bombes a punt per explotar. No hi ha cap voluntat de girar full i posar fi a la repressió. Aquesta és l'única realitat des de la tardor de 2017 i els diferents governs espanyols, primer el PP i ara el de PSOE-Podemos, tenen poc a dir en el que és l'execució del poder amb majúscula. Des del Palau de la Moncloa, president i vicepresident, gestionen la política que se'ls fa des d'altres llocs, amb altres objectius i, de vegades, fins i tot, contra ells.

L'alta judicatura fa temps que es va treure la careta i ara es veu que el poder que se li va donar el 2017 per decapitar al preu que fos l'independentisme català era un camí sense retorn. Així, la intervenció del Tribunal Suprem en les decisions dels jutges de Vigilància Penitenciària i la revocació de les seves decisions són de difícil justificació -més enllà que els seus raonaments legalment puguin ser interpretables i sostenibles- després de la contundència de la sentència i que s'hagin seguit tots els passos administratius preceptius.

Dir a hores d'ara que se'ls revoca el tercer grau per prematur o que la suspensió del 100.2 -l'article que els permetia sortir a fer voluntariat- es basa en la seva falta de connexió amb un procés de reinserció té molt més a veure amb la política que amb la justícia. Aquesta mateixa nit, Carme Forcadell i Dolors Bassa han ingressat novament a la presó i, com la resta de presos polítics, passen de nou a estar en un règim penitenciari semblant al del primer any de presó.

Quant temps falta perquè l'independentisme constati el que és óbvi? Que el Suprem continua al mando.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat