Acaba dijous com dimecres, com dimarts, com dilluns... O sigui, sense cap avenç en les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, negociacions que ara, en aquesta última recta final, lidera l'ANC. Persisteix el que els cupaires han volgut presentar com el gran escull, la presidència de Mas. I, tanmateix, s'han vist les cares una desena de persones d'ambdues candidatures electorals durant unes tres hores i no han avançat res. O almenys això diuen, encara que també havien dit els dirigents de la CUP que s'aixecarien als dos minuts de reunió si JxSí no retirava la candidatura de Mas, i res d'això no ha passat. Tot apunta que som en aquell conegut joc de com li endosso la culpa a l'altre perquè sembli que jo no sóc el responsable. Però després, amb el temps, els trucs s'acaben coneixent sempre. El vídeo que ahir es va fer viral d'Anna Gabriel dient que el candidat a la presidència de la Generalitat no era important i que tant donava com es digués, si estava disposat a avançar en la independència és un exemple d'això. Sobretot perquè la diputada ho va dir el 12 de setembre, en plena campanya electoral dels comicis del 27S.
Avui han quedat per tornar a reunir-se l'ANC, Òmnium, l'AMI amb JxSí i la CUP, però res no fa pensar en un canvi d'escenari i tot porta a pensar en uns comicis el 6 de març. Els missatges de Presidència de la Generalitat van en aquesta direcció i, de fet, la proposta que ha formulat Mas a ERC per modificar el mateix dilluns el Govern en funcions amb la incorporació dels republicans va en aquest sentit. Un govern conjunt que permeti reeditar JxSí. La contundència de Junqueras en la negativa a la proposta del president dóna idea que la coalició electoral és irrepetible i que el més probable seria un escenari clàssic de partits tradicionals. Les pistes que han deixat les eleccions espanyoles, per al que puguin servir, no haurien d'animar CDC a anar a uns nous comicis. Perquè potser la solució no està al març, sinó en les hores que estem vivint.