Seguint la màxima de Confuci, un dels filòsofs més influents de la història, el Govern de la Generalitat s'ha despertat a temps i ha decidit corregir el disbarat que hagués suposat que les proves de selectivitat fossin més permissives i les faltes d'ortografia només restessin nota a les proves de llengües, és a dir, les de català, castellà, les literatures catalana i castellana i les llengües estrangeres —anglès, francès, italià i alemany—, en concret, 0,1 punts menys cada una i fins a un màxim de -2 punts de l'examen. Deia Confuci que cometre un error i no corregir-lo és un altre error. És possible que això hagi pensat Salvador Illa en aixecar-se aquest dimecres i veure la reacció generalitzada en contra que havia tingut la iniciativa del Departament de Recerca i Universitats. Com sempre passa, ara es tracta de fer aterrar la responsabilitat en un càrrec intermedi que, suposadament, es va expressar malament. L'avantatge d'un govern monocolor i tan presidencialista com l'actual en la Generalitat té aquesta virtut: entre l'error i la correcció pot passar tan sols un dia.

Això no és obstacle per passar per alt la posició expressada dimecres per la responsable de l'Oficina d'Accés a la Universitat, Mònica Garizuain, que no havia deixat marge d'interpretació possible en afirmar que a les proves que no fossin de llengua "aquest any s'ha considerat millor no aplicar el descompte per faltes d'ortografia". En concret, aquesta permissivitat afectava les assignatures d'història, llatí, grec, història de l'art, filosofia, geografia, i literatura dramàtica. No sé gaire bé a quin cap es podia pensar que escriure correctament i sense faltes d'ortografia només és important quan ho fas sobre llengua o literatura. Però, en canvi, es pot escriure de qualsevol manera si els textos que es lliuren són d'assignatures com literatura o filosofia. Després ens queixem dels resultats de les proves Pisa o Programa per a l'Avaluació Internacional d'Estudiants, aquestes avaluacions estandarditzades que es realitzen cada tres anys a més de 80 països per l'OCDE i que avaluen el rendiment dels estudiants de 15 anys en tres àrees principals: matemàtiques, lectura i ciències.

L'avantatge d'un govern monocolor i tan presidencialista com l'actual a la Generalitat té aquesta virtut: entre l'error i la correcció pot passar tan sols un dia

Pretendre anivellar per baix, sense cap exigència i donant a entendre que poc importa la qualitat dels treballs, és apuntalar els errors dels últims anys, fugir de l'excel·lència i obsessionar-se amb l'aprovat, encara que sigui immerescut. I a l'ortografia que la bombin. Malgrat tot, a les proves PAU, en unes altres 21 matèries el descompte per faltes d'ortografia no s'aplica, amb l'argument que no inclouen cap apartat de text llarg i, en conseqüència, els criteris a aplicar són diferents. Ja sé que no agrada abordar el tema de l'exigència a les aules i la recerca de l'excel·lència a l'educació. Però no hi ha cap altra opció per reconduir la pobresa educativa actual. Ho diuen els professors de tots els nivells de l'educació i no s'hi posa remei. Al final, quan arriben a la universitat hi ha molt poc a fer i s'ha de passar per alt l'exigència d'una escriptura raonable i sense faltes d'ortografia, ja que si es mantinguessin uns criteris mínimament rígids, els aprovats serien un percentatge molt petit.

Una última reflexió: la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, té un currículum acadèmic impecable. Excel·lent. En dues ocasions ha estat reconeguda pel prestigiós Consell Europeu d'Investigació. Fruit de la seva activitat en la generació de miniòrgans per entendre la formació de teixits humans i diferents malalties d'origen genètic i sistèmic, ha publicat un centenar de publicacions científiques i ha estat convidada a més de 400 congressos i fòrums científics i socioeconòmics. La fa una excel·lent consellera de Recerca, però ajuntar-la amb Universitats potser ja és una altra cosa. La política de la realitat dels alumnes i la selectivitat requereix un contacte permanent amb el món anterior a la universitat i conèixer a fons les deficiències escolars i la preocupació per situacions com la de les Pisa. No és per fer comparacions, però encara que ningú no discuteix la formació i preparació de l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell, la seva intransigència amb les retallades, en una actuació més pròpia d'un professor de Harvard que d'un polític, va acabar deixant el segell del Govern de les retallades a l'executiu d'Artur Mas i molt pocs recorden que allà hi estava el seu conseller.