Costa fer-se a la idea que les pomposes paraules del president dels EUA, Donald Trump, assenyalant aquest dilluns en el seu discurs al Parlament israelià, la Kenésset, que "per fi, no només per als israelians, sinó també per als palestins, el llarg i dolorós malson finalment ha acabat" o que la regió estava experimentant "l'alba històrica d'un nou Orient Mitjà" hagin de ser una realitat. És difícil de creure perquè en ocasions anteriors el somni per la pau es va esvair. És això el que ens obliga a ser cauts, sense treure-li cap mèrit a Trump i als signants de la pau. El mateix Benjamin Netanyahu va afirmar que estava compromès amb aquesta pau i representants de Hamàs s'han pronunciat en termes similars. La signatura d'una trentena de líders mundials al balneari de Xarm el-Xeikh, on va fer d'amfitrió el president egipci, Abdelfatah Al-Sisi, és un gran suport al líder nord-americà i als mediadors del pla de pau, els màxims mandataris d'Egipte, Qatar i Turquia.
En aquesta primera jornada, Israel i Hamàs van complir el que s'havia acordat
En aquesta primera jornada, Israel i Hamàs van complir el que s'havia acordat. Els segons van fer lliurament, en dues franges horàries diferents, de la vintena d'ostatges vius a la Creu Roja Internacional, que es troba en territori de Gaza, i que va coordinar la recepció per part de les milícies palestines i el seu posterior lliurament a l'exèrcit israelià. Això va provocar al llarg de la jornada imatges vibrants del retrobament dels segrestats durant dos anys amb els seus familiars. Un cop confirmada aquesta entrega, Israel va iniciar els alliberaments de centenars de presos palestins, que van ser rebuts a Gaza i a Ramal·lah, a la Cisjordània ocupada, i en les pròximes hores es completarà l'acord fins a posar en llibertat prop de 2.000 presoners palestins, entre els quals, 250 amb penes molt elevades, inclosa la cadena perpètua. S'iniciarà llavors l'anomenada fase 2 de les negociacions, que inclou la destrucció de l'armament ofensiu de Hamàs, com ara túnels i infraestructura militar, per neutralitzar la seva capacitat d'exercir més violència. No serà una negociació fàcil, ja que hi haurà resistències de Hamàs i serà el primer moment d'aquestes últimes setmanes en què es podrà posar el termòmetre per comprovar la solidesa de l'acord i el compromís dels països àrabs per segellar una pau duradora.
En la fase 3 està previst establir una administració de transició a la Franja de Gaza que serà dirigida per tecnòcrates palestins i supervisada per un organisme internacional que gestionarà la governança quotidiana i supervisarà la rehabilitació de les infraestructures. Tot i que el nom escollit per Trump ha estat l'ex primer ministre britànic, el laborista Tony Blair, a bord de l'Air Force One de camí cap a Israel, va reconèixer davant la premsa que no està segur d'aconseguir un acord perquè sigui acceptat el seu candidat per encapçalar la junta de pau de Gaza i es va mostrar obert a retirar el seu nom si no era una opció acceptable per a totes les parts. Sobre Blair pesa enormement el seu passat a la zona després del seu posicionament en la invasió a l'Iraq, el 2003, acceptant acríticament que el país tenia armes de destrucció massiva, la qual cosa va resultar, amb el temps, ser absolutament fals. Blair va demanar perdó el 2015 i va reconèixer que la informació d'intel·ligència sobre l'existència d'armes de destrucció massiva en sòl iraquià era errònia, però mai se l'ha perdonat al món àrab.
El fet que Trump se senti compromès amb un acord de pau que porta el seu nom és, en aquest context tan complex i inestable, una bona notícia. No és previsible, en conseqüència, que se’n desentengui, sinó el contrari: que tensioni les parts per obligar-les a fer els passos necessaris perquè no hi hagi cap retrocés. La seva obsessió per guanyar el Premi Nobel de la pau no serà flor d’un dia i, tot i que ha acceptat amb un desgrat temperat no haver-lo guanyat aquest 2025 i que el rebés la veneçolana María Corina Machado, una deixebla seva no baixarà del carro per aspirar al de 2026. Els elogis que està rebent per la seva contribució a la pau a l’Orient Mitjà satisfaran la seva vanitat tan sols uns dies o setmanes, l’objectiu serà el preuat guardó del jurat noruec.