Tres seriosos avisos en menys de dues setmanes haurien de ser suficients per deixar de repetir que el sistema bancari és estable i que no hi ha cap motiu per inquietar-se. Sobretot, perquè la por d'una nova crisi està guanyant terreny i els antecedents de declaracions contundents no són precisament positius. Quan primer va ser el Silicon Valley Bank de Califòrnia, es va mirar immediatament d'encapsular el problema a una entitat financera que estava patint més del compte pels bons bancaris en ser uns actius corrents d'alta liquiditat. El resultat va ser que en unes quantes hores va necessitar la intervenció del FDIC, el fons que garanteix els dipòsits als EUA, i un rescat posterior.

No hi haurà rèpliques, es va dir, i, a més, Europa s'ha preparat millor per a un escenari de crisi. Al cap de pocs dies, esclatava la crisi del Credit Suisse, la segona entitat del país helvètic, i encara que el seu estat de salut feia temps que era de respiració assistida, la crisi va passar a ser global. La intervenció durant el cap de setmana passat de la Banca Nacional Suïssa va facilitar una absorció per part d'UBS, el primer banc suís, en posar a sobre de la taula una oferta de compra per 3.250 milions de dòlars i injectar 100.000 milions de liquiditat al banc adquirit.

Cinc dies han passat perquè el problema hagi esclatat al cor de la zona euro amb la caiguda, molt important, de les accions del Deutsche Bank una mica inferior al 10% després que han superat durant la jornada un retrocés superior al 14%. El salt qualitativament parlant no és pas menor: és un banc de la zona euro, tres vegades més gran en actius que el Credit Suisse, el banc més gran d'Alemanya i un dels més grans d'Europa. És un banc massa gran per continuar sostenint que la banca europea no afrontarà problemes, perquè lluny de reduir el pànic de la ciutadania s'estén la impressió que no es coneix tota la veritat i això és el pitjor que pot arribar a passar.

Com en les dues ocasions anteriors, els bancs han patit als mercats de tota Europa i en només dues setmanes han perdut uns 120.000 milions d'euros a borsa, una xifra que és un autèntic disbarat i que suposa que entitats com el Santander o el BBVA valguin un 15% menys que fa dues setmanes. En el cas del Deutsche Bank encara és més exagerat i en aquestes dues setmanes ha perdut el 25% del valor, una situació no gaire diferent de la d'una altra entitat financera alemanya, el Commerzbank que acumula caigudes del 23%, o la francesa Société Génerale, que ha caigut un 24,9%.

Som, per tant, davant d'una situació inquietant que no dissiparan els discursos, sinó les mesures que s'adoptin i el paper dels bancs centrals per contenir la situació de molta preocupació que s'ha generat. Una vegada més observem que no tot era tant de color de rosa com se'ns havia dit i així el clima de desconfiança és molt difícil que baixi.