Amb tots els comentaristes esportius més o menys propers al Reial Madrid dient que l'entrenador de l'equip blanc, Xabi Alonso, havia sortit reforçat després de perdre la Supercopa d'Espanya per un ajustat 3-2 contra el F.C. Barcelona, que havien tingut opcions en els últims minuts per empatar el partit i que el míster havia fet un bon plantejament del partit amb un equip tan a la defensiva, va i el tècnic i Florentino Pérez anuncien la rescissió del contracte i un amable agraïment pels serveis prestats. Un títol menor, en paraules d'Alonso, li ha acabat costant el càrrec, i és que no hi ha trofeus petits si qui se'ls emporta és el Barça, el teu etern rival. Aquesta és una màxima que regeix a la Casa Blanca i que ja va costar anteriorment el càrrec a altres entrenadors. Com que mai no hi ha una única raó en una decisió d'aquesta naturalesa, val la pena assenyalar-ne una altra: la manca d'autoritat de l'entrenador al vestidor.

La imatge televisiva d'Alonso demanant als jugadors blancs que fessin el passadís a l'Aràbia Saudita als guanyadors de la Supercopa i al francès Kylian Mbappé emportant-se l'equip al vestidor, no només demostrava la mala educació del jugador blanc, sinó la falta d'autoritat de l'entrenador. Aquesta seqüència gràfica durant tot el dia ha acabat sent letal. Tu pots guanyar o perdre, però els jugadors no es poden rifar l'entrenador davant de milions i milions de teleespectadors. Potser això ha tingut el mateix pes o més que el resultat, si no alguns reis del periodisme blanc no haurien sortit en defensa de l'entrenador com ho van fer després del partit. Hansi Flick ja ha devorat en els 20 mesos que fa que és al club dos entrenadors del Reial Madrid: el veterà Carlo Ancelotti, que el club considerava que amb 66 anys li faltava energia per dirigir el club, i el jove Alonso, que era tot el contrari. 44 anys, una idea de futbol més moderna i aparentment disposat a canviar les estructures del club.

El Madrid inicia amb un altre entrenador de la casa, Álvaro Arbeloa —menys carismàtic i sense currículum—, un nou cicle

Però el factor Mbappé o, millor dit, la maledicció Mbappé, potser sí que existeix. L'entrenador del PSG, l'asturià i culer empedreït, Luis Enrique, va portar el club parisenc al cim del món del futbol quan Mbappé va deixar el club per fitxar pel Reial Madrid. L'astut entrenador sempre va pensar que la sortida del jugador era una alliberació per al PSG, ja que amb ell a la plantilla era impossible una disciplina tàctica, que el grup passés per davant de les individualitats i gestionar l'ego d'una estrella d'aquest nivell, i així va aconseguir el PSG la seva primera Champions l'estiu passat. Perquè els resultats d'Alonso aquesta temporada, sense ser bons, són exactament els mateixos que els obtinguts per Flick en els primers 34 partits que va disputar l'any passat. Alonso, amb el Madrid, 24 victòries, quatre empats i sis derrotes. I l'entrenador alemany, el mateix palmarès en 34 matxs: 24 victòries, quatre empats i sis derrotes. Les presses blanques davant la confiança de Laporta en el seu entrenador.

El Madrid inicia amb un altre entrenador de la casa, Álvaro Arbeloa —menys carismàtic i sense currículum—, un nou cicle. És un vell conegut blaugrana per les vuit temporades que va jugar al Reial Madrid i potser el deixeble més important del portuguès José Mourinho. Les velles urgències històriques del Barça semblen haver canviat al Bernabéu i els resultats marcaran el seu futur com a entrenador, a l'espera, potser, d'alguna vaca sagrada europea per dirigir més endavant l'equip. El Barça, per la seva banda, encararà el final de temporada amb un somriure que a finals d'octubre, quan va perdre el clàssic al Bernabéu, no tenia. Ara porta quatre punts al seu rival a la lliga, té el primer trofeu de la temporada a les seves vitrines i, en l'àmbit institucional, les eleccions a la presidència del club se li posen de cara a Joan Laporta. Aquest dilluns, el màxim mandatari del club va assenyalar que aquest mes de gener o, a tot estirar, la primera setmana de febrer, es coneixeria la data electoral, que segurament serà abans d'entrar en la fase decisiva de la Champions, les semifinals, a finals d'abril. Potser el cap de setmana del 22 d'abril, que hi ha partit a l'Spotify Camp Nou contra el Celta de Vigo.